Agustí Barrera, historiador i membre d'Edicions del 1979, va presentar el llibre en el context de les limitacions de la historigrafia per no disposar-ne d'una nacionalment autocentrada. Tanmateix va citar tres obres cabdals de tres autors que han contribuït de manera important en aquesta tasca com Joan Soldevila, Antoni Rovira i Virgili i l'occità Pierre Villar.
Va insistir en la necessitat de reivindicar una història nacional amb rigor històric i al servei de les classes populars com a eina per anar enllaçant els diversos fets històrics. Així mateix, va retre homenatge al militant blanenc, Frederic Verdalet i Guardiola, militant del PSUC que va morir als camps de concentració nazis el 1941.
Carles Castellanos, membre de Drassanes, de Poble Lliure i de l'ANC, i un dels autors del llibre conjuntament amb els historiadors Lluís Sales i Albert Botran (ara candidat per la CUP-CC a les eleccions del 27S), va recomenar especialment a l'autora del pròleg del llibre, la historiadora Eva Serra i Puig, qui també ha tingut un paper important en la gestació d'aquest llibre i ha contribuït amb un apartat relatiu al paper del noucentisme i la renaixença en la configuració de la nostra consciència nacional.
Castellanos, tot seguit, va explicar la microhistòria del mateix llibre, que comença com una aproximació a la història dels Països Catalans que s'escriu a la presó estant. Aquella aproximació es va difondre primerament de manera clandestina. Anys més tard, es va voler fer una primera edició en format llibre, però la censura de l'època va impedir que es fes realitat, fins que el 2014 Edicions del 1979 se'n fa càrrec.
El llibre està organitzat en diferents capítols que organitzen històricament la formació i evolució de la nació catalana dels Països Catalans, tot començant pels antecedents històrics de les poblacions autòctones, la cultura ibera, la romanització, etc. També va mostrar gràficament les característiques geogràfiques que han facilitat la formació de la nostra societat i les fàcils comunicacions on s'han assentat les principals connexions en temps dels romans com la Via Augusta.
Va fer un esment a la importància que va tenir el capitalisme en la vida rural i de quina manera va contribuir a la migració cap a zones urbanes costaneres i com el capitalisme amb la seva creació de noves classes socials va tenir un impacte en la configuració de la nova identitat nacional. Aquesta mateix procés va seguir ritmes diferents entre els diferents territoris, així que en part això també justificaria els diferents nivells de consciència.
Va mostrar com la resistència popular en territori rural es va centrar en els territoris del nord amb connexions a una banda i l'altra dels Pirineus i també a la zona de l'Ebre molt lligada amb la zona dels Ports i el Maestrat. També va insistir en la guerra del 36 com una guerra de classes i d'ocupació, el franquisme i la transició del 78 i la nova etapa de mobilització popular.
En acabar l'acte, va haver-hi un breu debat en què es va destacar la importància de l'època republicana i dels importants canvis socials que es van donar com ara el Decret de Col·lectivitzacions de la Indústria i els Comerços.