Llegeixo astorat que la Junta Electoral Provincial de Barcelona, a requeriment del PSC-PSOE, ha ordenat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que, “de forma immediata”, elimini el logotip de la campanya d’estiu “Junts” de TV3 i Catalunya Ràdio. L’ens provincial justifica la seva decisió per la “similitud” amb el símbol de la candidatura independentista “Junts pel Sí”. No m’ho puc creure!

Ja havia escoltat aquesta bajanada a la tertúlia política del 7 d’agost a RAC1, quan la tertuliana i membre del PSC, Arantxa Calvera, va dir que se sentia “frustrada” per la semblança de la tipografia i el color de la campanya d’estiu de TV3 “Junts” i el logotip de la candidatura independentista “Junts pel Sí”. Assegurava que “és claríssim que està fet a posta” per part de la televisió pública de Catalunya que “representa tothom” i “no ajuda gens a que el procés electoral sigui transparent i lliure”.

El primer que vaig fer va ser llençar-me a l’ordinador i googlejar-ho… Recordo que vaig mirar les dues imatges i vaig pensar: “És cert. Sí que s’assemblen. Vaja… No podem donar arguments als que treballen per desprestigiar la televisió pública i aquesta similitud n’és un.” Però de seguida em va venir al cap que seria important saber quin logo s’havia fet primer i estava gairebé segur que la campanya de TV3 ja feia força dies que corria. Vaig buscar les dates de presentació d’una i altra campanya i… Bingo!

La cançó “Junts”, del grup eivissenc Projecte Mut, va sonar per primer cop a Televisió de Catalunya el dia 24 de juny del 2015. Per contra, fins a mitjans de juliol del 2015 no es tancà l’acord amb què diversos partits polítics -Convergència Democràtica, Esquerra Republicana, Moviment d’Esquerres, Avancem i Demòcrates de Catalunya- i les entitats de la societat civil Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana i Súmate van acordar tirar endavant una candidatura independentista conjunta. Aquest acord no es va presentar com a “Junts pel Sí” fins al dia 20 de juliol de 2015.

Per tant, el logo i la campanya de TV3 d’estiu “Junts” és anterior al naixement del logo i nom de la candidatura “Junts pel Sí” i això implica que no és cert que TV3 hagi copiat el logo de la candidatura independentista perquè, senzillament, no es pot copiar una cosa que no existeix.

Però, quan la Junta Electoral decideix donar la raó al PSC-PSOE, malgrat l’evidència de les proves, s’obre la veda i comença la cacera. Els diaris espanyols de seguida se n’han fet ressò i El Mundo del dia 18 d’agost titulava “Prohíben un logo de TV3 por imitar al de Mas”. El PP no va trigar en atacar. El seu portaveu, Enric Millo, va acusar el Govern de fer ús “partidista i sectari” de Televisió de Catalunya. I fins i tot el candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, vull pensar que pressionat pels sectors més espanyolistes de la seva coalició, va assegurar veure “una mica de missatge subliminal” a la campanya de TV3.

Així, doncs, sembla que els unionistes veuen fantasmes allà on no n’hi ha o, el que seria molt pitjor, pretenen enganyar la població per afavorir la seva opció política amb intoxicacions falses que afecten el bon nom i la reputació de qualitat de la televisió pública de Catalunya. I això seria una greu falta de responsabilitat i d’ètica per part seva.

Però, això no és nou. Ara farà cosa d’un any, diversos analistes, opinadors i líders polítics de tendència unionista van fer bandera d’una teoria que defensava que a Catalunya s’hi respirava un ambient inquisitorial amb greus mancances de pluralitat que tenia segrestada la llibertat de expressió. La presidenta del Partit Popular a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, parlava dels “totalitarismes de pensament únic” que eren, deia, “l’expressió fanàtica de la Catalunya oficial” i Francesc de Carreras, un dels inspiradors del partit polític Ciutadans, assegurava que la “pedagogia de l’odi” feta des dels mitjans de comunicació catalans “havia aconseguit la seva fita: ampliar el nombre de partidaris de la independència.”

Davant d’aquestes acusacions, a Mèdia.cat vam decidir realitzar un informe que ens permetés esbrinar si era cert que els mass media catalans donaven una visió uniforme de la realitat catalana i per això vam analitzar la pluralitat ideològica en l’eix nacional a 70 tertúlies catalanes i espanyoles de 14 mitjans de comunicació diferents. Els resultats van ser devastadors per a la premissa unionista i les conclusions van deixar ben clar que les tertúlies dels mitjans de comunicació d’àmbit català són molt més plurals que les tertúlies dels mitjans amb seu a Madrid. Mentre en els mitjans d’àmbit espanyol el 97% era contrari a la independència, l’1% n’era favorable i el 2% es mantenia neutral, en els mitjans d’àmbit català el 55% eren partidaris de la independència, els contraris arribaven al 38% i un 7% es mantenia neutral.

Avui, 10 mesos després de la publicació de l’informe, tornem a escoltar i a llegir les mateixes acusacions. Des de l’e-Notícies, l’inesgotable Xavier Rius torna a reprendre la cançó i parla de “guerra bruta a través de TV3”, la dirigent de Podemos, Gemma Galdon, afirma que “la televisió pública (catalana) no respecta la pluralitat en els debats” i el Sindicat de Periodistes de Catalunya se suma a la festa i, erigit en portaveu de la plantilla de Televisió de Catalunya (amb només 3 delegats de 23 possibles al Comitè d’Empresa de TVC), ha dit recentment que TV3 “fa el ridícul”, “és un motiu de desprestigi per als seus professionals” i que emet “propaganda en comptes d’informació”. Poca broma.

S’ha d’entendre que qui fa aquestes afirmacions treballa amb uns objectius polítics determinats –molt similars en l’eix nacional als del govern espanyol-, però les argumentacions polítiques i les acusacions públiques cal sustentar-les amb fets i dades objectives i no pas amb percepcions personals subjectives. Si continuen en la mateixa línia, acabaran acusant l’empresari i president del grup DAMM, Demetrio Carceller, de ser un independentista radical i part del complot secret separatista per haver utilitzat la mateixa tipografia que “Junts pel Sí” en la campanya Mediterràniament, d’Estrella Damm. I no serà que potser la lletra lligada està de moda entre els dissenyadors gràfics?