Que el País Valencià comparteix amb les Illes i Catalunya interessos culturals, territorials i econòmics és una realitat que poca gent s'atreveix a negar, però que ha estat sotmesa al constant sabotatge. Un exemple el trobem en el terreny dels mitjans de comunicació on s'ha impedit que les televisions i ràdios públiques dels tres territoris es coordinaren, i després s'han anat tancant unes i censurant altres. I no és que jo considere que els mitjans dels quals parle foren exemple d'independència, però també crec que un altra manera de treballar és possible i tenim dret als mitjans propis.

Però enmig d'aquest desert, d'aquesta orfandat informativa una nova criatura ha donat les seues primeres passes: Ràdio Terra.

I què fa especial aquesta ràdio?, per a començar que és una ràdio de totes i tots, una ràdio que ha trencat les barreres imposades i estúpides de les "comunitats" i les "províncies". Ràdio Terra es fa des de les comarques, gràcies a una xarxa de corresponsals, periodistes joves, valentes, i compromeses, que treballen des de cada racó del territori, sense paternalisme ni superioritat d'un territori envers els altres. A Ràdio terra és tan important la Patum de Berga, com les festes d'Algemesí o la cantada pagesa a Formentera.

A ràdio Terra trobem informació de primera mà, sobre la campanya tanquem els CIE's, menorquins pel territori o el moviment antifracking. Escoltem el Mural d'escola valenciana, el tèntol d'Ona Mediterrània, l'estira la llengua de ràdio nacional d'Andorra, Xtrems de ràdio Badalona o el Kalebarraka de ràdio Godella, entre altres. A més podem gaudir de programes de producció pròpia: El Dia Sonor, tres edicions d’informatius diaris, informacions i cròniques vingudes d’arreu gràcies a les desenes de corresponsals , entrevistes en profunditat, Sense ànim de lucre un interessant i necessari programa sobre economia, Autoritzats, i la que és per a mi una de les joies de la corona: El Toc, una conversa a quatre bandes amb persones de tots els territoris, on compten tots els punts de vista, ja siga el mestre, el pagès, la mestressa de casa o la sociòloga.

Tot adobat amb el nostre patrimoni musical.... Antònia Font, Cesk Freixas, El Botifarra, Feliu Ventura...

Una ràdio feta per nosaltres i per a nosaltres, popular, plural, horitzontal, cooperativa i de periodisme social que ha tancat una magnífica primera temporada: ha cohesionat un equip de persones que han assumit tasques i responsabilitats en la producció de ràdio. Més de 1.200 arxius d’àudio, 16.256 escoltes, 1.634 entrades a la web... La feina és feta però per a seguir endavant necessita arribar a 600 persones associades.