El maig de 2013 ens vam constituir com a Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. En el primer manifest constituent, dèiem que “Al País Valencià, cada dia que passa s’obre una escletxa més gran entre les necessitats populars i les decisions que prenen a l’hora de dirigir les institucions, aquells i aquelles que diuen governar en el nostre nom. Açò, que no és un problema nou, esdevé per efecte de la crisi sistèmica que ens afecta en un problema cada vegada més i més gran.
Quan al 1707, després de la batalla d’Almansa, ens van imposar el “Decret de Nova Planta”, pel qual abolien els nostres furs, tallaven també les possibilitats d’evolució natural de les nostres normes d’autogovern cap a formes més modernes i adients a les novetats socials i econòmiques que anàvem construint. Des d’aleshores ençà i llevat de moments molt puntuals, la nostra societat ha hagut d’evolucionar en permanent contradicció entre una classe dirigent connectada amb els interessos geopolítics de Madrid/Espanya i un poble capaç de perviure mirant al futur alhora que maldava per mantenir la seua identitat compartida amb el conjunt de pobles de parla catalana.
L’actual arquitectura política que ens governa (estatut d’autonomia, constitució espanyola, constitució i tractats europeus, OTAN, etc.) no és fruit de la lliure decisió del nostre poble. Tot i el vernís democràtic d’algunes d’aquestes normes o institucions, totes elles pateixen d’una manca de legitimitat envers el País Valencià ja que, en cap cas, ens han reconegut prèviament com a subjecte polític col•lectiu. Sense aquest reconeixement previ, l’adscripció a títol individual i dins d’un hipotètic subjecte més ampli (Estat Espanyol, Unió Europea) es fa a partir de la nostra negació com a Poble.
Aquesta realitat es fa més punyent quan ens trobem al bell mig d’una crisi d’intensitat molt superior a totes les anteriorment conegudes. Una crisi que no solament afecta a la forma del repartiment de l’excedent del sistema productiu, i que estan resolent en contra dels interessos de la majoria imposant l’agenda del neoliberalisme, sinó que a més, en imbricar-se amb crisis alimentàries, ecològiques, identitàries, culturals, etc., conformen una autèntica crisi sistèmica o del model de civilització.
Els valencians i les valencianes no disposem de les eines i els recursos per a poder materialitzar qualsevol alternativa (política monetària i fiscal, control del dèficit fiscal amb espanya, veu pròpia als fòrums internacionals, polítiques actives d’ocupació, sistema financer, etc). Necessitem totes les llibertats reivindicades per mostrar-nos davant la Unió Europea i els fòrums mundials com allò que realment som.
I encara que per llei tenim actualment la ciutadania espanyola, ciutadania no és el mateix que nacionalitat. Nosaltres no som de nació espanyola ni pels costums, les tradicions o les festes; ni per la història, la llengua o la legislació foral; ni per l’origen o les arrels jurídiques i legislatives; ni tampoc per l’estructura econòmica o pel persistent desig d’autogovern. De més a més, l’espoliació fiscal a què estem sotmesos força el nostre estancament econòmic. Totes aquestes circumstàncies ens converteixen en colònia interior.
La manca de reconeixement del nostre poble com a subjecte col•lectiu de drets, ens impedeix poder participar en la presa de decisions sobre el model en construcció. La submissió a unes normes foranes ens limita a ser espectadores passives de les nostres pròpies vides i del disseny del nostre futur.
Les milers i milers de persones sotasignats no contemplem el Dret a Decidir com a una mera fórmula jurídica, ans al contrari entenem que hui en dia és la fórmula més inclusiva per a poder fer front de manera radicalment democràtica i participativa als reptes socials, polítics i econòmics què afrontem. El Dret a Decidir ens farà persones lliures en un poble lliure”.
Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, donem l’enhorabona al nou Govern Valencià de la Generalitat, i perquè no som com la dreta antivalenciana i espanyolista, anem a esperar els 100 dies de rigor per a fer un balanç crític entre els governs anteriors del PP que ha governat d’esquenes al poble valencià i en contra de la nostra llengua, cultura, drets laborals, sanitaris, educatius i interessos generals de País Valencià i aquest nou govern format per Compromís i el PSPV-PSOE, amb el suport des de fora de Podem PV.
Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del PV estarem vigilant, críticament, contra els intents d’excloure aquella valenciana gent que volem decidir-ho tot, drets individuals i col·lectius de ciutadania, socials, territorials o ‘nacionals’, en contra dels que neguen que tingam dret i accepten continuar ofrenant noves glòries a Espanya, des d’una ‘lleialtat’, que ens ha dut a la ruïna i al desastre com a País amb un descrèdit institucional colossal que s’ha de superar exigint a l’estat espanyol el que ens correspon, sense cap tipus de sotmetiment, submissió ni servilisme. Exigent un empoderament ciutadà per poder decidir des del País Valencià el nostre futur dignament.
Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià vetllarem perquè el programa de Compromís i del PSPV-PSOE es complesca, des de una lectura social i progresista sense enganys, decepcions ni frustracions, pel que fa a la reconstrucció del País Valencià, en sanitat, educació, serveis socials, drets de ciutadania, medi ambient, de comunicació plural i digna per tenir uns mitjans de comunicació en valencià al servei del nostre poble, coordinat amb altres mitjans de comunicació dels països de parla catalana de Catalunya, les Illes, i Andorra. Els mitjans de comunicació compromesos amb el país, tenen l’obligació ètica de mantindre informada tota la ciutadania i conservar l’esperit crític, estiga qui estiga a les institucions.
S’obri un temps d’esperança, que no pot malbaratar-se i això només serà així si la societat civil valenciana no es deixa portar per falòrnies i enganys d’aquells que, potser, volen canviar les cares per continuar la mateixa política de submissió i dependència vers la metròpoli de Madrid que ens maltracta en considerar-nos un territori colonial, a discriminar, dels que pots oprimir fiscalment, lingüísticament, culturalment, socialment, ecologiscament, mitjançant discriminacions de tot tipus del tot inadmissibles com la que impedeix que pugam expressar-nos als parlament espanyols o europeus amb la nostra llengua, dis-li valenciana, balear o catalana, que pugam expressar-nos en valencià-català, èuscara o gallec als mitjans de comunicació, públics i privats, de l’estat espanyol, que pugam tenir unes inversions i una fiscalitat justa, com hem denunciat reiteradament des de la nostra Plataforma pel Dret a Decidir; perquè ens cal un reconeixement lingüístic, nacional i cultural equitatiu, amb els mateixos drets que té la ciutadania castellanoparlant de l’estat, així com reconèixer el dret a decidir com un dret democràtic irrenunciable per al País Valencià i la resta de territoris catalanoparlants.
Sense el reconeixement del dret a decidir no podem reconstruir el País Valencià, a tots els àmbits, ni recosir-lo amb la resta de territoris catalanoparlants per tenir un futur millor, socialment més just, amb drets de ciutadania com a valenciana, catalana, castellana o gent nouvinguda d’altres països del món que habitem el País Valencià.
País Valencià. PDaD