Hi ha dies que una col·lectivitat humana no hauria de deixar caure en l’oblit per evitar repetir-los; aquells en què s’intenta esquerdar la cohesió, restringir les llibertats o minoritzat, aïllar i anorrear la llengua de les persones que en formen part. Malauradament, al conjunt dels Països Catalans, i també a Lleida en particular, en tenim massa exemples.

Però també cal recordar les dates contràries, aquelles en què, sovint, persones concretes, valentes i desobedients fan un pas endavant en defensa dels drets i llibertats de tothom. Ho van fer, per exemple, a finals dels 60, Gloria Moreno, Maria Rúbies, Ramon Barrull, Jaume Magre, Josep Vallverdú o Francesc Porta, entre d’altres, promovent una campanya de signatures per tal d’aconseguir el català a l’escola.

També,  el 1967, una colla de valentes i valents fundaven l’escola Espiga i, posteriorment, el 1970, l’Alba, per introduir l’ensenyament en català.  -“Quan arribi l’inspector amagueu les llibretes i traieu el full de ‘Dictado’”- els deien als nens i nenes encara sota la dictadura franquista.

Per la normalització en l’ús del català a la Paeria, hauríem d’esperar uns anys més.

El 8 de juliol de 2015 serà un dia per no oblidar, una data en la que l’equip de govern del PSC ha forjat una aliança amb Ciudadadanos per garantir-se únicament la seva supervivència, fent un pas més cap a la negació de la voluntat popular i del més elemental dret a decidir.

I ho ha fet signant el  “acuerdo político del grupo municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) y de Ciudadanos (C’s)”, que diu textualment, entre d’altres, que es durà a terme la “actualización del reglamento de usos linguísticos actualment vigente de acuerdo con el principio de cooficialidad conforme a las leyes vigentes y las diferentes resoluciones judiciales”. Ras i curt, un pas enrere d’anys en l’ús del català a l’Ajuntament.

Nosaltres, la Crida per Lleida, ens comprometem a evitar la desmemòria i a recordar aquest pacte vergonyant, el pacte de les engrunes. Estem convençuts i convençudes també que, en breu, tindrem dies per recordar i explicar, el moment en què ens vam posar de peu totes i tots i ens vam aplegar per fer front a la ignomínia, per acabar amb el mercadeig de poc a canvi de la minorització de la llengua de molts.

Cap braç potent de les fúries podrà ja aterrar la ciutat d’ideals que volem bastir.