En política tot és variable, la realitat fluctua i el que en el passat semblava revolucionari aviat cau producte de la corrupció i la burocratització i el que se suposava reaccionari, conseqüència de l'avanç de les masses, es radicalitza. O bé trenca els llaços que el lliguen o desapareix com a opció per a les masses que diu representar.

Han 9 dies des del començament de la campanya per les municipals. El que el temps ha donat i la consciència ha permès s'ha plasmat en una sèrie de propostes polítiques a l'abast de la gent.

Els càlculs cap a una política vertebradora de les aspiracions del carrer amb nous actors s'ha anat constituint en una proposta més avançada o menys segons el desenvolupament de les contradiccions i el nivell assolit del desenvolupament comprensiu entre les persones actuants que s'han organitzat per a fer efectius els anhels col·lectius i poder oferir propostes concretes lluny de les tradicionals campanyes del “jo” puc prometre i prometo i de la imatge buida de cada partit tradicional.

Evidentment l'avenç ha estat engrescador. Hi ha de molts nivells i en alguns llocs amb programes semblants, és la constitució de les forces que les fan el fil conductor on es visualitza la diferència del contingut de cada proposta.

Les propostes més agosarades de l'Esquerra Independentista han arribat també a diferents nivells de concreció. Pot ser a Badalona s'ha aconseguit una síntesi major no sense prendre en compte que s'ha de tenir la claredat de definició de les diferents forces que s'havien pretès participants potencial i que han demostrat que no han evolucionat prou o s'han estancat amb un discurs feixuc i obturador. Mínim i desconcertant si es parteixi de la base de considerar-les forces comunistes o d'esquerra autèntiques.

Però fora del discurs que les hi portarà a ser residuals, també poden influir en les masses. Experiències transversals com la PAH a Badalona que van ser constantment interpel·lades per a descobrir la raó de la seva situació particular relacionant-la amb el sistema polític actual que semblava que podien ser integradores, han acabat desmoralitzant a persones sense la més mínima formació política que s'havien il·lusionat amb la idea d'aconseguir enllestir una plataforma ampla i unitària envers un programa que englobés les seves i totes les reivindicacions sense colors partidaris.

L'estreta visió corporativa de vells lluitadors que van pretendre que el que havien impulsat era només patrimoni seu o peça de negociació de quotes de poder, els hi va deixar fora per pròpia convicció. Van tallar d'arrel el creixement de potencials liders estimats per les bases i reconeguts pels sector més polititzats, i el que és pitjor, van frustrar esperances en molta gent que s'acabava d'endinsar en un intent de comprensió de la situació general.

Però malgrat això un fet mai imaginable, i la realitat és tossuda, s'ha aconseguit reunir en base als punts de coincidència a la gran major part de persones integrants de diferents opcions dins de l'esquerra i aplegar molta gent de nou cuny com les del 15M, Procés Constituent, i moltes més que estan en els dos extrems de la franja d'edat. El qui amb més de 50 anys ja no pensaven viure en positiu una experiència revolucionària tant ampla i compromesa participant directament estant desil·lusionats del passat, o com els joves que encara que no arribin a dipositar el seu vot aquest 24 de maig però seran la garantia que res es perdrà perquè molts dels que s'han compromès dins de les llistes s'hagin d'abocar a la feina dins de les institucions. Hi ha qui seguirà al carrer.

Però tot no es pot quedar en il·lusions perdudes.

Si arribem als mínims necessaris amb el resultat electoral, s'han de donar les passes fermes que tàcticament el gruix de participants i electors propis esperen.

Per a canviar-lo tot aquí i ara, l'única via possible és la independència, la constitució de la República Catalana i un procés constituent totalment participat i dirigit pel poble des dels consells ciutadans per barri fins a les assemblees municipals.

Perquè els moviments han de créixer i no engreixar, per tal d'estar en condicions d'assumir la responsabilitat que la història els hi demanarà d'aquí a pocs mesos. I d'això en som responsables els qui els hi hem estat engrescant.