El català és una llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt persobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic, però aquest creixement va per sectors i sobretot és desigual territorialment. Alhora, el català pateix una inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i experimenta una ofensiva sense precedents per part d’institucions com el govern de l’Estat.
Precisament aques dimecres, el Ministre d'Educació ha presentat a través de l'advocat de l'Estat un recurs davant el contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè el departament d'Ensenyament informi un per un tot l'alumnat que ha fet la preinscripció per al curs 2015-16 de 1r de primària fins a 4t d'ESO que té l'opció de demanar el castellà com a llengua vehicular. Un nou atac que, segons en Josep Antón Fernàndez, membre de l’Executiva de Plataforma per la Llengua, “és una mesura que ens retorna als temps del franquisme, una decisió que ataca la línia de flotació del sistema educatiu català i, en qualsevol cas, l’únic que pretén és dividir la societat catalana”. Així mateix, li augura un fracàs estrepitós “perquè preveu mobilitzacions en defensa del model educatiu actual.”
Aquests cada cop més freqüents atacs a la llengua catalana, gens casuals, tenen com a objectiu frenar el creixement de la nostra llengua. Per això, la Plataforma per la Llengua pensa que el català necessita un estat a favor, que el promogui, i no un estat, com l’actual, a la contra, que demostra diàriament la seva voluntat d’aniquilar la nostra llengua. Segons declaracions de Neus Mestres, directora de la Plataforma per la Llengua, “per la salut del català és necessari tenir un Estat propi”.
Aquesta és la principal conclusió que s’extreu de l’InformeCAT 2015, l’informe anual de la Plataforma per la Llengua sobre l’estat del català, que s'ha presentat aquest dimecres
L’InformeCAT, per a l’elaboració del qual s'han consultat diverses fonts i els estudis que l’entitat ha realitzat el darrer any, vol mostrar una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de 50 dades dels diversos àmbits. L’objectiu, posar sobre la taula un document de referència que sigui un termòmetre sobre l'estat i l’evolució de la llengua.
El català gaudeix de bona salut i es troba en ple creixement
Segons el treball, el català gaudeix de bona salut i es troba en ple creixement, com demostra el fet que en els últims 10 anys, ha sumat 1,4 milions de nous parlants. La comprensió de la nostra llengua se situa en índexs més alts que mai (el 90% dels habitants de les Illes l’entenen, el 76% dels barcelonins el saben parlar...), tot i que l’assignatura pendent continua sent passar d’aquest coneixement a l’ús habitual: per exemple, les xifres indiquen que al Principat de Catalunya el 80% dels residents saben parlar català, però només un 36% el tenen com a llengua habitual. A més, el català no para de créixer entre les persones immigrades. Un 82% de les persones amb nacionalitat estrangera entén el català, un 52% el sap llegir, i un 36% el sap parlar. A més, un 65% dels estrangers residents a Catalunya afirma que vol millorar els seus coneixements de català.
Per sectors, la situació és desigual, però el català mostra una gran vitalitat i una clara tendència a l’alça en aquells sectors on preval la iniciativa privada. El cas paradigmàtic és el de les noves tecnologies. Hi ha nombroses dades que ho demostren: 6 dels 10 principals fabricants d’smartphones inclouen el català, i els 4 que encara no ho fan tenen una implantació molt baixa al nostre territori; el 85% dels navegadors tenen versió en català; els continguts en català a la Viquipèdia (la versió en català de la Wikipedia) no paren de créixer i superen els 450.000 articles; etc.
Aquest creixement positiu i il·lusionador també es reflecteix en els mitjans de comunicació, amb xifres esperançadores, com el fet que els diaris digitals en català sumen més visites que mai i per primer cop n’hi ha dos que superen els 2 milions d’usuaris únics mensuals. O les històriques xifres d’audiència de la ràdio generalista en català, que el 2014 ha batut el seu rècord amb 1,4 milions d’oients. Aquesta evolució positiva també es pot veure en l’àmbit de la cultura, amb dades com el fet que per primer cop el 2014 es van vendre més llibres en català que en castellà.
En el sector cultural, l’excepció és el cinema, un dels àmbits on el català ha estat històricament més maltractat. Dues dades exemplifiquen aquesta desigualtat crònica entre el català i el castellà al cinema: actualment, només un 3% de les projeccions de cinema són en català. D’altra banda, només un 26% de les pel·lícules catalanes es roden en llengua catalana.
On el català tampoc no assoleix el nivell que mereixeria és a l’empresa. Malgrat el creixement en alguns sectors, com el de les companyies aèries (8 de les 12 principals aerolínies ja usen el català al web i la megafonia), només un 10% dels productes de fabricant distribuïts a Catalunya incorporen el català en l’etiquetatge. L’informe posa noms i cognoms i destaca quines són algunes de les multinacionals que més ignoren la nostra llengua, com és el cas de Coca-cola, que etiqueta en llengües com l’islandès, amb uns 300.000 parlants, i en canvi margina el català, que ja supera els 10 milions.
També en la justícia, un altre àmbit amb una clara intervenció de l’Estat, el català és gairebé inexistent i el rol de la nostra llengua en els diferents estaments no para de minvar, com demostra una dada demolidora: el nombre de sentències en català baixa per vuitè any consecutiu i se situa en un irrisori 12%.
Però un dels indicadors més negatius per a la nostra llengua és la intensificació sense precedents dels atacs i discriminacions, molts dels quals provenen de la mateixa administració pública del Govern de l’Estat i també dels governs d’algunes comunitats autònomes. L’InformeCAT en recull un bon grapat, i destaca, perexemple, la surrealista situació a la Franja, on el Govern de l’Aragó ha iniciat una campanya per esborrar completament el nom de “català” i substituir-lo per la inventada denominació de “LAPAO”. L’estudi recull els casos d’almenys 4 centres educatius de la zona que han retallat les classes el català i ja han fet efectiu el canvi de denominació. O la voluntat manifesta del Govern valencià d’eliminar el català de l’escola, que fa que milers d’estudiants que desitgen estudiar en valencià no puguin fer-ho perquè no s’ofereixen prou places. De fet, fins i tot el programa escolar d’ensenyament en valencià imparteix més classes en castellà (un 43%) que no pas en català (un 36%).
Atacs a la llengua arreu dels Països Catalans
De fet, l’educació s’ha convertit en un dels fronts principals que en els últims anys s’han utilitzat per atacar la nostra llengua, tot i que aquests atacs no sempre han estat reeixits: l’informe recull la lluita dels docents de les Illes Balears contra la coneguda com a “llei Bauzà” que marginava el català a les aules i que va ser declarada nul·la pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Com a resultat d’aquesta anul·lació, més d’un centenar d’escoles ja han fet efectiva la derogació de la llei. També cal destacar els intents del ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert, per eliminar el sistema d’immersió lingüística a les escoles de Catalunya, reconegut internacionalment, com s’ha demostrat avui mateix. Malgrat que la lluita legal i jurídica encara és oberta, es pot dir que l’interès de les famílies és el de mantenir de manera àmpliament majoritària el sistema d’escola catalana en llengua i continguts: només 40 famílies de més d’un milió i mig han demanat educació en castellà.
Dins dels atacs i discriminacions que en alguns àmbits frenen en sec la vitalitat del català cal incloure també la total manca de reconeixement oficial de la nostrallengua per part de les institucions espanyoles i de comunitats autonòmiques com la valenciana o l’aragonesa. Algunes dades ben exemplificadores: a l’Aragó no hi ha ni una sola llei que reconegui els drets lingüístics dels catalanoparlants de la zona; i al País Valencià, la meitat dels diputats no utilitza mai el català a les Corts Valencianes. A nivell estatal, aquesta manca de reconeixement és clara i deixa ben clara la consideració que es té de les llengües minoritàries dins l’Estat: cap institució o organisme públic espanyol permet la forma oficial del seu nom en català. I mentrestant, el Govern espanyol no fa més que aprovar lleis (més de 50 només aquest últim any) que imposen el castellà en detriment del català.
L’ONG del català comença aquest dimeresi mateix una campanya per les xarxes socials per informar sobre el contingut de l’InformeCAT i sensibilitzar l’opinió pública sobre la importància d’utilitzar la llengua en tots els àmbits, amb l’etiqueta #InformeCAT15.