Aquest  diumenge tenim una primera volta del plebiscit múltiple que els catalans i catalanes afrontem els propers mesos. Per una banda comencem per decidir la composició dels nostres consistoris, així com els projectes i la manera de fer política municipal, la més propera a la ciutadania. El que decidirem diumenge però va molt més enllà d’un simple repartiment de cadires als ajuntaments. El moment d’excepcionalitat política que estem vivint fa que necessariament aquest mateix diumenge haguem de posar la primera pedra per bastir la resistència en clau nacional, social i democràtica i poder fer front a l’envestida que l’estat espanyol i les elits econòmiques (aquestes darreres no tenen pàtria) preparen per fulminar qualsevol intent de ruptura real amb el règim heretat de la transacció democràtica del 78. Ja ens van enganyar una vegada, amb promeses de canviar-ho tot però amb l’objectiu de que, en el fons, tot seguís igual.

Ara la societat civil organitzada posa seriosament en escac i mat la monarquia espanyola i fa trontollar els fonaments del  “todo atado y bien atado” que ens van encolomar el 78. Els ciments que aguanten l’estat espanyol i la seva concepció imperialista queden en entredit quan el poble català organitzat el desafia omplint massivament de manera repetida els carrers i omplint de vots per la independència de Catalunya les urnes el 9N. Tot i així el primer pas per culminar aquest procés de ruptura que tenim en marxa passa per garantir que el camí cap a la independència es construeixi des de baix, amb la participació de tothom i  que sobretot no estigui tutelat per les elits econòmiques, que son les que en el fons nodreixen els poders i els interessos fàctics de l’estat. Quan l’estat i les elits econòmiques ataquin per fulminar el procés independentista caldrà ser forts i aguantar l’envestida. Això només serà possible si des de ja mateix en dotem d’uns ajuntaments compromesos amb el triple canvi: nacional, social i democràtic.

Cal tenir uns ajuntaments compromesos amb la implicació i la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions, en tots els àmbits, perquè estem parlant precisament d’això: de definir entre totes i tots com volem que siguin els nostres barris i ciutats però també com volem que sigui la república catalana. Quan parlem de participació ciutadana, de pressupost participatiu, de que les entitats i ciutadans puguin participar dels plens municipals ens referim a que cal definir un model i posar en marxa una pràctica política als municipis per capgirar la lògica actual dels interessos de partit i situar, d’una vegada per totes, la ciutadania com a subjecte polític capaç de governar-se i decidir sobre tots els àmbits de la política. En aquesta mateixa línia, si volem que la independència esdevingui realment aquest element de ruptura amb el regim del 78 caldrà que la constitució d’aquesta república catalana independent la fem des de baix, amb la implicació de tots els sectors socials, perquè sinó ens la fem nosaltres ens la faran ells, i aquests son els de sempre, els que ja ens la van fer una vegada: els poders fàctics de l’estat, la monarquia, l’exèrcit i les elits econòmiques, que nomes procuren per els interessos d’uns pocs perpetuant un sistema socioeconòmic insolidari amb les necessitats bàsiques de la majoria  social d’aquest país.

Cal començar a decidir des de ja mateix, des de diumenge mateix, perquè anem tard. Aquells que volen endarrerir i eternitzar aquest procés cap a la independència, quan des del 9N tenim el camí de la desobediència preparat per emancipar-nos, son els que en el fons no volen canviar res, son els que volen guanyar temps per seguir mantenint la lògica actual del sistema capitalista, amb unes estructures d’estat caduques i enormement injustes. Son els que volen que precisament les estructures d’estat d’aquest nou país segueixin igual, les estructures d’estat que provoquen llistes d’espera a la sanitat pública, les que desnonen famílies amb pocs recursos castigades per la crisi, les que generen exclusió social, les que destrueixen el territori allargant la C-32 fins a Lloret de Mar. Altrament dit les estructures d’estat caduques, injustes iinsolidaries dependents d’Abertis, BarnaClinic, la Caixa, etc. En resum, els que volen dilatar quan ho teníem més bé per començar a revertir el règim son aquells que, sota la pell de xai i una falsa aparença de canvi, volen que tot segueixi igual i repetir la historia del 78. És a les nostres mans i cal ser  forts en tots els fronts. El 24M comencem a decidir perquè només tenim dues opcions, o capgirem la història o la repetim.