Enmig de la “guerra televisiva” que enfronta programes espanyols –especialment el que dirigeix Ana Rosa Quintana a Telecinco- amb alguns altres de la televisió pública veneçolana, que es dediquen a mencionar-se, insultar-se i fer-se befa mútuament en antena.
Des dels mitjans espanyols –és prou conegut- s’acusa Veneçuela d’esdevenir una dictadura, no respectar els drets humans ni la llibertat de premsa i tractar d’influir en la situació política espanyola mitjançant el finançament d’un partit polític. A l’altra banda de l’Atlàntic, periodistes i polítics veneçolans es carrega contra els mitjans espanyols per difondre mentides, intervenir en la vida política nacional i tractar de desestabilitzar el Govern per tal de beneficiar els interessos de les multinacionals de capital espanyol. Ambdós costats asseguren que aquesta fixació és una cortina de fum de l’altra part per desviar l’atenció sobre els greus problemes interns.
Però què hi ha de cert en la part que pertoca als mitjans espanyols? Mèdia.cat ha volgut centrar-se en la premsa escrita en aquesta primera anàlisi per la dificultat més gran d’anàlisi de l’audiovisual –on Veneçuela també és força present en el boom de programes polítics- i concretament en ABC, ja que la línia editorial d’altres diaris sobre Veneçuela ja ha estat analitzada.
Una repassada a les portades de la capçalera de Vocento durant els darrers tres mesos aporta una dada quantitativa demolidora: ABC ha dedicat deu portades, una cada nou dies, a informar de Veneçuela. I cal tenir en compte que per qüestions de disseny el diari només destaca una història cada dia.
Així, el país caribeny és el més cobert, superant Grècia. En aquest període Grècia ha viscut unes eleccions que han suposat un tomb històric i ha tractat de canviar la mateixa política econòmica de la Unió Europea. A Veneçuela els fets polítics més rellevants són la detenció de l’alcalde de Caracas sota l’acusació de preparar un cop d’Estat –el 7 d’abril- i la declaració del país com “una amenaça” per part del Govern dels EUA –9 de març. Paradoxalment cap d’aquestes dues notícies es troben entre les seleccionades per ABC.
Tot i això, bona part de la fixació d’ABC amb Veneçuela està centrada en les suposades relacions entre el Govern del país i Podem. Un tema que ocupa bona part de les portades a pesar que les denúncies de finançament estranger de la formació de Pablo Iglesias no han estat mai provades. Un diputat de l’oposició veneçolana que havia d’aportar documenta concloents aquest fet va desinflar-se i ha quedat en res.
Però no només les relacions amb l’Estat espanyol. El 8 de febrer ABC dedicava la portada a un reportatge atemporal titulat “Veneçuela, paradís en demolició” on es denunciava un suposat segrest del país pels germans [Fidel i Raúl] Castro.
Encara que mitjans de febrer seria el moment en què, probablement, la relació entre el periodisme d’ABC i la realitat va ser més tensa. Llavors el diari va destinar tres dies seguits –15, 16 i 17- a explicar un suposat pla del President Nicolás Maduro. Segons la tesi d’ABC, Maduro pressionaria les empreses espanyoles que operen a Veneçuela per tal que aquestes, al seu torn, pressionessin als mitjans espanyols, que haurien de “deixar d’atacar-lo” i millorar-ne la imatge. Tot i que ABC va aconseguir que el mateix ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, “respongués” a aquestes amenaces, ningú més s’ha fet ressò de l’exclusiva ni ha mencionat haver patit cap tipus de pressió. Un suposat pla que hauria fracassat estrepitosament, veient la línia editorial de la pràctica totalitat de grans mitjans.
Notícies relacionades: En tierra hostil: El sensacionalisme passa per sobre el periodisme
“Explicar Caracas des d’un hotel de 5 estreles és com explicar el procés català des de Madrid”