Barcelona havia sofert bombardejos aeris el 13 de febrer i el 29 de maig de 1937, i el 7, 19 i 30 de gener de 1938, i fins al final de la guerra en sofriria fins a un total de 51, però cap de tanta intensitat com els de març de 1938 ja que les xifres oficials de l'ajuntament de Barcelona van assenyalar 875 morts (118 nens), més de 1500 ferits, 48 edificis destruïts i 78 greument danyats.

És considerat el primer bombardeig de saturació de la història i el segon que més morts va causar en la guerra civil en una sola de les incursions després del de Guernica. Les primeres bombes sobre la ciutat van caure al voltant de les deu de la nit del 16 de març i l'acció va finalitzar al voltant de les tres de la tarda del dia 18. En total es van fer en una mica menys de dos dies 17 incursions, la majoria d'elles en intervals de tres hores. Es van utilitzar aviadors italians i avions Savoia-Marchetti S. M.79 i S. M. 81 i hidroavions Heinkel He 51C-1. La majoria de les bombes (44 tones) van caure en el centre de la ciutat, sent zones molt afectades les Rambles, la Diagonal i la Plaça de Catalunya. El dia més sagnant va ser el 17 de març, quan la majoria de les accions es van succeir a la nit i van intervenir també avions Junker. Es van llançar bombes experimentals d'entre 50 i 100 quilos amb poca capacitat de penetració però una gran força expansiva.

Estats Units per boca del seu secretari d'Estat, França a través del cap de Govern Blum, i el Regne Unit en boca del primer ministre, Chamberlain, es van mostrar "horroritzats", mentre es van succeir manifestacions a diferents ciutats franceses i britàniques pels bombardejos i el Vaticà, a través del nunci davant Franco, Antoniutti, li va implorar que posés fi als bombardejos. El comte Ciano, ministre d'Afers exteriors de la Itàlia feixista, va negar davant l'ambaixador britànic a Roma, Lord Perth, que els bombardejos haguessin estat decidits pel seu país, però dies abans havia reconegut el contrari.