El periodista Xavier Garcia Pujades al diari El Punt –Avui del (15/02/2015), en un article que duu per títol, Al Poblenou, 35 anys  després, fa una crònica de l’acte de la CUP a l’Aliança del Poblenou el (10/01/2015). En una visió retrospectiva l’articulista ens recorda que 35 anys enrere el (16/12/1979) en el mateix edifici s’hi va fundar Nacionalistes d’Esquerra (NE), i en el seu tercer paràgraf el periodista escriu: (gent com Joan Rendé, Carles Castellanos, les germanes Eva i Blanca Serra, Joan Oms, etc que havien forjat units a Nacionalistes d’Esquerra la reunificació del moviment d’alliberament nacional i social, contemplaven l’espectacle segurament amb un deix de nostàlgia i també de renovada esperança...

En Carles Castellanos i les germanes Eva i Blanca Serra mai militaren en un moviment assembleari com NE, que pretenia aglutinar l’independentisme amb sectors intel·lectuals, en una estratègia electoral dins el marc del sistema. Un dels teòrics i impulsor de NE, Jordi Carbonell, en les seves memòries, Entre l’amor i la lluita, pàgines 201, 218, ens explica qui formava part del nucli de debat que va originar NE, hi trobem Max Cahner, Magda Oranich, Marc Palmés, JM Espinàs i Miquel Sellarès.

Quan es funda NE el 1979, les germanes Eva i Blanca Serra i en C. Castellanos, junt amb d’altres militants han posat les bases teòriques d’Independentistes dels Països Catalans (IPC), l’acte de la seva fundació es farà a Rià (Catalunya Nord). Treballen dins els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) plataforma independentista antirepressiva, creada el (02/ 06/1979) arran de les detencions de militants del IPC Griselda Pineda, Frederic Bentanachs, Montserrat Ginestà, Josep Figuerola i Quim Pelegrí, acusats de pertànyer a Terra Lliure (TL). El 1979 C. Castellanos i les germanes Eva i Blanca Serra treballaven per posar a punt l’eix estratègic IPC- CSPC, que més tard donarà lloc a TL (1978) i el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) ( 1984)

 Les germanes Eva, Blanca Serra i en C. Castellanos venien de la seva militància al PSANp (1974-1979), un partit amb una clara voluntat d’enfrontament amb l’Estat, és per això que patí diverses detencions de militants i l’exili de la seva direcció política a la Catalunya Nord, durant els seus 5 anys de vida. En una declaració de principis del PSANp del qual formaven part les germanes Serra i C.Castellanos, entre d’altres, a l’opuscle, Què és el PSANp, a la pàgina 21 es postula, la necessitat d’un poder militar català que defensi les conquestes populars i ataqui l’aparell de dominació de l’Estat capitalista. Res a veure, doncs, amb els plantejaments electoralistes de NE, els tres militants de qui parlem, procedien d’una altra cultura política que mirava cap a Irlanda i Euskal Herria.

Per sort, darrerament es comença a configurar una història de l’independentisme català gràcies a les aportacions del doctor Fermí Rubiralta, del periodista David Bassa, de Joan Rocamora i de l’històric militant del FNC, Robert Surroca.