Bankia va sortir a borsa el juliol de 2011 i va col·locar les seves accions entre milers de petits estalviadors i inversors institucionals emparant-se en uns comptes que "no expressaven una imatge fidel" de l'autèntica situació de l'entitat que presidia l'exministre d'Economia Rodrigo Rato, segons l'informe encarregat a dos perits del Banc d'Espanya pel jutge Fernando Andreu, que instrueix la causa contra Rato i altres 33 exconsellers i directius de Bankia, imputats per presumptes delictes de falsedat comptable, estafa, apropiació indeguda i administració deslleial. El contingut de l'informe pot agreujar la posició de Rato i de la resta d'implicats en el "cas Bankia".

Les conclusions dels dos auditors -que intervenen a instàncies del jutge com a experts independents- constitueixen una de les proves documentals medul·lars de la instrucció judicial, que intenta desentranyar si hi va haver comportaments fraudulents i altres responsabilitats penals en el procés de fusió de Caja Madrid amb sis caixes d'estalvis per a la creació del grup BFA-Bankia ia la sortida a borsa de l'entitat, nacionalitzada el 2012 i rescatada mitjançant la injecció de més de 22.400 milions d'euros.

Els pèrits aprecien que la comptabilitat del grup corresponents als anys 2010 i 2011 va ometre informació rellevant sobre el deteriorament dels actius immobiliaris del grup i de les seves societats participades, informació que estava a l'abast dels gestors i que, en no ser aflorada, permetre a BFA i Bankia presentar uns beneficis aparents quan en realitat va haver de declarar quantioses pèrdues ja en portes de la sortida a borsa, quan va encomanar a les seves pròpies oficines que col·loquessin les accions entre la clientela.

Les principals conclusions de l'informe, que també aprecia anomalies en els comptes que va reformular la direcció de José Ignacio Goirigolzarri després nacionalització, es sintetitzen en els següents punts.

El compte de 2010. Ni "els estats financers" de la matriu BFA ni les de Bankia que van ser incloses en el fullet d'emissió d'accions per a la sortida a Borsa "expressaven la imatge fidel de l'entitat". Els pèrits ho afirmen en primer lloc sobre els comptes de la matriu corresponents a l'exercici 2010. Consideren que la direcció no va computar els deterioraments patrimonials en nombroses societats participades (294), majoritàriament procedents de la valenciana Bancaixa i dedicades al negoci immobiliari. Els comptes de BFA tampoc van recollir adequadament l'impacte de la calamitosa situació del Banc de València, filial del grup també aportada per Bancaixa. A causa d'aquestes i altres llacunes, el compte de resultats de 2010 que BFA-Bankia va aportar als inversors per a la sortida a borsa va haver reflectir unes pèrdues de 62 milions en lloc dels 529 milions que va presentar com a beneficis.

El compte de 2011. El mateix passa amb els comptes de Bankia referides al primer trimestre del 2011. Segons els pèrits, aquests estats financers no van recollir l'impacte de deterioraments en la cartera d'actius immobiliaris (préstecs i participacions en societats), incomplint la normativa del Banc d'Espanya. El grup Bankia va declarar guanys trimestrals de 64 milions quan va haver de reconèixer pèrdues per valor de 864.670.000.

Els perits remarquen a més que, poc després de començar a cotitzar, la mateixa Bankia va reformular us comptes per realitzar sanejaments addicionals d'actius i préstecs immobiliaris "que almenys en part corresponien a dates anteriors a la sortida a Borsa". I etziben els autors: "Segons la documentació examinada, no pot al·legar desconeixement (del deteriorament dels actius), perquè Bankia tenia la informació necessària o estava al seu abast aconseguir-la".

Els números de Goirigolzarri. Els pèrits als quals el jutge Andreu va encomanar l'examen dels comptes consideren també incorrecta la reformulació dels estats financers que Bankia va realitzar al maig de 2011 amb el nou president, José Ignacio Goirigolzarri. La direcció entrant reconèixer unes pèrdues en 2011 de 3.318 milions, davant els 309 milions de beneficis que havia declarat Bankia amb Rodrigo Rato al comandament. No obstant això, els auditors del Banc d'Espanya sostenen que tampoc aquests números reflecteixen fidelment la situació del banc "a causa de l'existència d'ajustos d'importància material no comptabilitzats". Es refereix, entre altres, a la reclassificació de crèdits dubtosos o al reconeixement de deterioraments que, creuen els perits, corresponien a anys anteriors i que, per tant, van haver de donar lloc a sanejaments majors i, amb això, l'aflorament de pèrdues també major.