Tots ho sabem; la llengua és l’ànima d'un poble. És l'element constructiu de la cultura autòctona. Quan el tirà vol anorrear aquesta ànima i aquesta cultura, abans que altra cosa procura ofegar la parla.

Catalunya ha tingut èpoques d’esplendor gràcies a la seva llengua. I precisament per aquest do inalienable ha sofert també tongades de dolor. El dring del nostre verb ha ferit sempre l’oïda dels botxins que el poble català ha sofert.

L’autocràcia, l’aristocràcia, la plutocràcia, totes aquestes concepcions que per antonomàsia es consideren contràries a la Demos, a Catalunya s'han mostrat també enemigues de la nostra parla. Perquè comprengueren que la llengua és la saba que arrenca del més profund de la soca social.

Solament el poble, l’autèntic poble, ha mantingut viva la flama de l'esperit pairal. Del poble en sortiren els animadors de la nostra Renaixença. Del poble en sortiren els reviscoladors d'aquest esperit català que dormitava en el fons de la tomba més glaçada. L'esperit prengué cos. I aquest cos alat vola empès per la puixança d'un anhel, d'una voluntat!.

Doneu-li el nom que vulgueu. A despit de tot, ningú no podrà negar aquesta realitat humana. Perquè és filia d'un procés biològic. Perquè obeeix les lleis incontrovertibles de la naturalesa.

Hem dit que quan el tirà vol destruir l’ànima d'un poble procura ofegar-ne la llengua. Catalunya ha sofert tantes tiranies! És degut a això que el nostre país ha estat mantes vegades fogar de la rebel·lió. És per aquest motiu que tots els pobles peninsular han girat els ulls envers nosaltres quan s'han sentit oprimits. Perquè sabien que el poble català ha romàs sempre fidel al seu esperit liberal, a les essències que fonamenten la seva base ètnica. I, per tant, propens a rebel·lar-se contra tota subjugació. Aquest esperit de revolta sempre en caliu, no cal dubtar-ne, ha estat fill de la quimera mantinguda contra qui contínuament ha pretès imposar-li una llengua, una psicologia, una idiosincràsia ben alienes al seu ésser.

Ens fa estrany que ara —encara avui— en les noves orientacions de la societat catalana, no sigui tingut present aquest factor tan indispensable per a l'atracció de la massa. No comprenem aquest deixar de banda la llengua catalana quan gràcies a l'esperit que ella infon al ciutadà s'ha guanyat a Catalunya la gran batalla presentada pel feixisme espanyol.

En nom de què i de qui? Per un mal entès universalisme? No; perquè aquest universalisme es basa en el respecte màxim a la voluntat i al subconscient de l'home. Es basa en el millorament i perfecció de l'esperit. I ja havem dit que la llengua és el factor més essencial per a la plasmació efectiva de l’esperit de l’home.