Una trentena de representants d'organitzacions polítiques, sindicals i d'usuaris i usuàries de la sanitat pública han realitzat una roda de premsa aquest matí a la seu dels Serveis Territorials del Departament de Salut a Tarragona, on han denunciat que darrere de la posada en marxa dels plans funcionals entre ICS, GIPSS i Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla, s'amaga la intenció de crear un Consorci Sanitari a la província de Tarragona, igual com han intentar fer a Lleida.

La delegada sindical de la CGT a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, Conchi de Tera, ha explicat a la premsa que els plans funcionals són l'avantsala d'un projecte de major envergadura, que englobaria a tots els prestadors de serveis sanitaris majoritaris a Tarragona (ICS, GIPSS, Santa Tecla, SAGESSA i Pius) en un Consorci conjunt, que implicaria una major privatització de la sanitat pública catalana a les nostres comarques.

De Tera ha destacat, que gràcies a la mobilització a les comarques de Ponent i Pirineus, la implementació d'aquest Pla (definit per l'empresa PriceWaterHouse quan Josep Prat era president de l'ICS) s'està aconseguint aturar. I, segons ella, és per aquest motiu que «la lluita de Lleida ha provocat que a les nostres comarques el Consorci s'intenti imposar progressivament i utilitzant d'altres estratègies com són els plans funcionals».

Per la seva part, el regidor de la CUP a l'Ajuntament de Reus, David Vidal, ha presentat un document, que ha estat registrat al Departament i que el Dr. Mercadé s'ha compromès a respondre en deu dies, en el qual es plantegen un seguit de preguntes sobre les indefinicions que contemplen els dos convenis signats entre GIPSS, ICS i la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla.

El regidor de l'Esquerra Independentista ha denunciat que en aquests convenis no es fixa la quantitat econòmica que ha d'aportar cadascuna de les tres parts, s'ha qüestionat el per què de l'existència d'un Consell Rector si els plans funcionals només són convenis de col·laboració, ha plantejat la possibilitat que es produeixi prestamisme laboral entre les empreses, i sobretot, ha plantejat l'opacitat del procés i la manca de control democràtic que significaria la posada en marxa d'aquests plans funcionals.

En acabar la roda de premsa, cinc representants de les organitzacions s'han reunit durant una hora amb el Dr. Mercadé. Aquest no ha respòs concretament cap de les preguntes formulades. Tanmateix, s'ha compromès a respondre en un termini de 10 dies per escrit totes les peticions. Si no és així, les organitzacions proposaran noves accions a dur a terme per exigir transparència en aquest procés.

Tanmateix, sí que Mercadé ha reconegut implícitament o explícitament part dels arguments exposats pel col·lectiu, així com també ha reconegut que aquests convenis són declaracions d'intencions i que desconeix si es podran posar en pràctica. Davant d'aquestes afirmacions, les organitzacions creuen que la indefinició en el procés serà utilitzada per implementar-lo en la forma que ho considerin oportuna sense atendre a les necessitats reals dels usuaris i usuàries de la sanitat pública.