El 23 d’octubre es publicaren les dades de l’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre de 2014 a l’estat espanyol. La nota de premsa de l’INE destacava l’increment del nombre de persones que treballen per compte propi o d’altres i el descens en el nombre d’aturades.

Segons aquesta estadística, una persona amb ocupació és aquella que ha treballat un mínim d’una hora durant la setmana anterior a la que es va fer l’enquesta, a canvi d’un salari en efectiu o en espècie. També estaria activa la que no ha treballat gens, però que declara mantindre vincles amb una empresa on confiar tornar a treballar.

Les que diuen que han trobat un treball al que esperen incorporar-se abans de tres mesos no apareixen com aturades, sinó com a “inactives”. També són comptades com a inactives les afectades pel terrorisme social que anomenen“procesos de regulació”, i que temen que van a perdre el treball. Fins i tot es consideren inactives les desanimades, les aturades de llarga duració o més majors que declaren que ja no confien en trobar treball.

La PDaD denuncia que, com mostren aquests indicadors, "les “dades” no són altra cosa que propaganda i manipulació". L’EPA oculta la liquidació masiva del treball digne i la vulneració dels drets de treballadors i treballadores. No només amaga la permanent precarització del treball que condueix cap a l’economia submergida o la pobresa, sinó que utilitza formes d’explotació extrema com el treball per hores o, fins i tot, l’esperança de treballar, com a increment del nombre de persones treballadores i com a reducció de l’atur, segons la Plataforma.

I continua "diuen que, al País Valencià, hem millorat amb les nostres 614.000 persones aturades, més d’un 25% de les persones actives. Cap ha treballat ni tan sols una hora en una setmana ni té cap esperança de fer-ho, i totes busquen treball activament. Les persones inactives són més de 1.715.000, nombre que barreja pensionistes, joves estudiants o “persones que s’ocupen de la llar” amb gent desesperançada o gent atemorida per l’amenaça de tancament de la seua empresa."

L’enquesta també nega l’exili econòmic de valencians i valencianes, formades al País Valencià i que marxen per falta d’oportunitats com han fet des de fa molts anys. És una sagnia de joves, sobretot, que cerquen la seua oportunitat a altres estats de la Unió Europea, i que no compten per a res a aquesta enquesta.

La precarització es manifesta amb cruesa amb les més de 33.000 persones actives d’entre 16 i 19 anys, quasi 10.000 aturades, i que no són incentivades per a formar-se. En el gran nombre de dones que ni tan sols entren en la categoria d’actives, dada que amaga les formes més inadmisiblesd’explotació, exclusió i feminització de la pobresa.

El Dret a Decidir també és per a accedir a condicions de treball dignes, justes, igualitàries, solidàries i amb remuneracions suficients. També és per a establir una renda mínima garantida que tanque la porta a la pobresa i l’exclusió, a les situacions d’extrema necessitat que aboquen als elevats graus d’explotació que amaga l’EPA.