Algunes i alguns portem temps manifestant les nostres desconfiances envers qui s'erigia com a representant de la voluntat del poble, quan els darrers anys (les darreres dècades) s''havia dedicat a facilitar la nostra opressió en tots els sentits de la mà de tota mena de pactes.

Portem temps advertint que la burgesia sempre mira pels seus interessos i la catalana no n'és una excepció. I per això hem mostrat reticències i suspicàcies envers aquesta suposada determinació a obeir la veu del poble. I per això, també, hem criticat el xec en blanc d'ERC, i que ha possibilitat totes les retallades que s'han desenvolupat, embolicant les tisores amb l'estelada.

Precisament, ens hem negat (i ens negarem) a abandonar el nostre discurs crític amb aquestes retallades, la nostra aposta per una societat més justa en la que es reparteixi el treball i la riquesa, una sanitat pública de qualitat, el nostre rebuig a l'Europa de l'euro, una escola pública de qualitat, etc. malgrat se'n acusés de posar pals a les rodes. Com també ens hem negat a abandonar el projecte polític dels Països Catalans com a marc nacional a reivindicar.

Ara bé, també hem defensat que aquest procés és fruït collit després de les consultes, de les manifestacions, de la xarxa de casals i ateneus populars, així com tota mena d'entitats que treballen en defensa de la llengua i la cultura catalana. I ho seguim defensant. Cal, doncs, que totes aquestes entitats demostrin la seva coherència, ara més que mai, envers tot el que han estat fent els darrers dos anys, i no facin cap mena de renúncia als objectius que afirmaven haver-se marcat.

Per això reivindico la campanya "Ara és l'hora", i hi afegeixo de no recular. Ara és l'hora de no renunciar als objectius i propòsits reclamats als carrers. Ara és l'hora d'obeir aquesta voluntat, la voluntat del poble. Ara és l'hora que totes i tots assumim la responsabilitat de ser un agent actiu en aquest procés. Ara és l'hora d'omplir els carrers i les places reivindicant el nostre dret a ser un país lliure. Ara és l'hora que les classes populars siguem protagonistes. Ara és l'hora de desobeir l'Estat Espanyol. Ara és l'hora de la valentia. Ni un pas enrere!