L’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat, amb la col·laboració de la Fundació Catalunya han presentat l’informe ‘L’actualitat de la llengua catalana a les portades de la premsa madrilenya (2011 – 2014)’. L’estudi, realitzat pel periodista Enric Rodon, analitza gairebé tres anys de portades de La Razón, El Mundo, l’ABC i El País, els quatre principals diaris impresos a Madrid, i és la ampliació temporal i un aprofundiment temàtic de l’informe de les periodistes Maria Manyosa i Vera Giró que l’Observatori Mèdia.cat va publicar el passat mes de març amb títol L’actualitat catalana a les portades de la premsa espanyola 2011-2013.
La principal conclusió d’aquest nou informe és que, si bé el català no és un tema habitual en aquests mitjans, quan es tracta es fa de forma destacada i eminentment negativa. D’aquesta manera, el 60% de les notícies sobre el català a les portades d’aquests diaris té un tractament negatiu, contra el 34% de notícies que tenen un tractament neutre i només un 6% que el tenen positiu. En aquest sentit, el 2012, any de l'aprovació de la Llei Wert, va ser quan més vegades va fer-se referència al català.
L’informe també destaca que en un 88% dels casos les notícies a portada sobre la llengua catalana fan referència a l’àmbit polític (66%) i judicial (22%), mentre que els aspectes socials representen un 10% i els aspectes culturals i econòmics queden relegats a l’1%.
Per territoris, l'anàlisi quantifica com les notícies sobre llengua d'aquests mitjans se centren en Catalunya en un 90% dels casos, mentre que les notícies en aquest àmbit que fan referència a les Balears són només el 9% i les del País Valencià conformen l’1% restant, precisament en un territori on desenes de milers d'alumnes no poden estudiar en valencià.
Per diaris, El Mundo és qui més espai dedica a aquesta cobertura, però és superat per ABC i La Razón pel que fa a negativitat i agressivitat en els titulars. El País, per la seva banda és qui té un comportament més neutral –sense arribar a l'equitat- i qui ha publicat l'única notícia d'àmbit cultural.
Finalment, l'informe conclou que la llengua és utilitzada com una arma política per part de les capçaleres madrilenyes per tal de qüestionar el model educatiu i de normalització lingüística.