Cinc autobusos, aproximadament un miler de persones i tres V prèvies a Ceret, Prada de Conflent i a Perpinyà són les xifres que resumeixen, quantitativament, l'11 de setembre des de Catalunya Nord, un territori que viu el procés des de l'altra banda de l'Albera amb la distància que provoca la frontera –i que obre un ventall ben divers d'opinions i plantejaments– però amb la certesa d'un interès que augmenta exponencialment els darrers anys, segons una crònica de Pablo Bonat publicada a La Directa
Dos exemples evidents d'aquest augment els trobem a les redaccions de dos dels mitjans de més repercussió a Catalunya Nord: Les pantalles de la seu del diari L'Indépendant han anunciat, durant tot el dia 10 de setembre, la gran mobilització que es viurà a Catalunya l'endemà. I la portada de la Semaine du Roussillon que surt l'11 mateix, anirà dedicada totalment a la Diada titulant “Catalunya, a dues passes de la independència”, certificant que el procés cada cop és més present.
I dels mitjans de comunicació al carrer. Implantat des de fa més de 40 anys a la capital, el Casal de Perpinyà ha estat un lloc d'acollida d'iniciatives que defensen l'antifeixisme i la llengua i la cultura catalana a Catalunya Nord; des de fa uns anys ha esdevingut, també, una eina oberta a tots els moviments socials i col·lectius de la ciutat. En la línia de donar suport a les iniciatives de defensa de la llengua i la cultura, el Casal ha organitzat tres autobusos “per a donar resposta a la demanda de molta gent per baixar a Barcelona a participar de la V i de pas, visibilitzar el país en la seva totalitat”, afirma Dolors Serra, membre del Casal, que també creu que “encara es podrien haver fet més autobusos, però era difícil de trobar-ne a causa de la demanda de les comarques properes del sud”.
Catalunya Nord per la Independència
Però qui treballa fermament per a "explicar a Catalunya Nord què passa al sud i aprofitar-ho per a fer pedagogia sobre el dret a decidir en l'àmbit local és Catalunya Nord per la Independència", tal com ens explica Guillem Fuster, membre d'aquesta territorial de l'Assemblea Nacional Catalana que actualment impulsa conjuntament amb altres entitats una plataforma per a posicionar-se col·lectivament sobre la reforma territorial dibuixada pel govern de Manuel Valls.
Tot i que alguns elegits locals s'han posicionat a favor de respectar el resultat de la consulta del 9N, com va declarar Marcel Mateu, vicepresident del Consell General, el passat 18 d'agost a la Universitat Catalana d'Estiu, no són freqüents els posicionaments públics al respecte. Un exemple és l'antic batlle d'Elna, Nicolas Garcia, actual Secretari Departamental del Partit Comunista Francès, qui afirma defensar “el dret dels pobles a poder decidir el seu futur” i que fins i tot ha signat en el marc de la campanya “Signa un vot per la Independència” de l'ANC tenint clar que “sense lluita no es guanya. Cal la força del carrer per guanyar”. Tot i això, i mostra de la diversitat de maneres d'entendre la catalanitat, tot i posicionar-se clarament a favor del dret a decidir, també recalca que no deixa de sentir-se francès.
L'impacte d'un nou Estat català
En una situació de crisi permanent, amb un atur crònic enfilat sempre per sobre del 20% i amb el procés de desindustrialització liquidat, no són pocs els que afirmen que l'impacte d'una possible creació d'un nou Estat català seria inevitable a Catalunya Nord. Guillem Fuster afirma que “en el moment actual, des de Catalunya Nord es compararà el nou model d'estat que pugui néixer partint de la referencialitat de la República Francesa”. A més, un nou estat podria despertar una “identitat nacional pròpia” que actualment la població no té més enllà de la llengua i la cultura catalanes enteses com a regionals franceses.
En el mateix sentit, Garcia parteix de l'anàlisi de la situació econòmica i social del Departament per afirmar que existeix la possibilitat que la combinació del procés, la crisi i la proximitat a banda i banda de la frontera facin sorgir un moviment que reclami més autonomia, sense arribar a parlar de ruptura amb l'Estat francès.