La Plataforma per la Llengua va assegurar ahir a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) que més enllà de l’oposició de les grans productores cinematogràfiques i “dels tímids i insuficients” intents dels governs catalans de torn per aconseguir la paritat a les sales de projecció, el veritable problema del cinema en català és que “no compta amb el suport dels espectadors”.

El membre de la directiva de Plataforma per la Llengua, Josep Maria López i Llaví, va assenyalar que l’”hàbit de veure cinema en castellà ha fet que els espectadors del país hagin tingut una actitud molt passiva” quan s’ha intentat avançar en la matèria. López i Llaví  va afegir que el 4,79% actual de cinema en català és una xifra “ridícula” molt allunyada de les previsions i que no millorarà amb la llei que prepara el Parlament i que s'aprovarà a la tardor.

Una llei que proposa que la paritat arribarà el 2024. Malgrat això, tenint en compte que a la llei del 2010, impulsada pel tripartit, preveia arribar a aquest percentatge l'any 2018 i, per tant, "ara s'allarga el termini", va remarcar López i Llaví.

També va dir que a la ràdio s'havia assolit una "normalitat", ja que la meitat d'emissores utilitzen en català, entre públiques i privades, d'àmbit autonòmic i local, però que aquesta quota no se supera en els canals de televisió.

Per la sevava banda, Francesc Marco, que també forma part de la direcció de Plataforma per la Llengua, va lamentar les dificultats que ha posat l'Estat a la llengua catalana, i que "no hagi estat capaç de concebre com una riquesa" el fet que hi hagi més llengües que el castellà.

"En comptes de projectar de manera plural el català, el basc i el gallec, fa un intent d'uniformització", segons Marco, que ha citat la vitalitat del català a les xarxes socials i a Internet com a prova del dinamisme d'aquesta llengua.