Aquest matí el Conseller Boi Ruiz ha protagonitzat un nou exercici de cinisme als matins de TV3. Amb veu tremolosa ha negat que la sanitat pública vagi de mal en pitjor i s'ha atrevit a dir que el 80% de pacients de processos garantits estan dins dels 6 mesos d'espera. Menteix. El treball de camp realitzat per grups de defensa de la sanitat pública com el de Tarragona, en el marc de la campanya No Marxis Sense Hora, centrat en recollir reclamacions sobre llistes d'espera, ha demostrat que els processos garantits segueixen sent una fal·làcia. En el cas que fos cert (ara diuen que incrementaran aquests sis mesos garantits), aquests processos només són una quarta part del total (14 de 65). Pretenen defensar que els/les pacients que esperen per a altres processos es passin tres o quatre anys patint fins que es produeix la seva intervenció?

També menteix quan afirma que no s'està afavorint la sanitat privada derivant-hi els casos menys costosos i deixant els que sí que ho són per la pública. Menteix afirmant que els centres de titularitat privada on es deriven aquests casos més econòmics també són “sanitat pública”, i ho diu conscient que existeix una gran confusió al voltant de la cohabitació públic i privada. És per això que cal avançar cap a un model de provisió i de gestió pública per garantir que els nostres diners es destinin a proveir una atenció sanitària de qualitat, 100% pública i universal, ja que la cohabitació públic i privada és la porta d'entrada a la corrupció, com han demostrat els companys de Reus o de Cafè amb Llet. Recordem, en aquest sentit, que la CUP de Tarragona, amb el suport del les CUP del Camp de Tarragona, hem posat en mans de la Fiscalia un nou cas en el que hi poden haver irregularitats, el de la Xarxa Santa Tecla.

El senyor Boi Ruiz pretén silenciar les protestes afirmant que s'estan generant alertes i neguits innecessaris i que les reivindicacions en l'àmbit sanitari serveixen a interessos polítics. Preguntem al personal les condicions en les que estan treballant o als usuaris i usuàries que esperen operacions, visites a especialistes o proves diagnòstiques, per veure si hi ha motius o no per protestar; preguntem a les persones que estan renunciant a la seva medicació com si fos un luxe que no es poden permetre. És evident que es tracta d'un problema d'interessos polítics, doncs tant el propi model sanitari català (avalat per totes les forces polítiques que han passat pel govern de la Generalitat i que és l'origen de la problemàtica), com les darreres retallades, que representen el toc de gràcia, no són res més que decisions polítiques que han afavorit l'enriquiment de qui està al capdavant de la sanitat privada.

D'altra banda, el Conseller pretén fer veure que el problema de les urgències a la Vall d’Hebron, no es pot generalitzar. Fins i tot ha afirmat que el tancament de llits respon a una davallada de la demanda... La realitat és que a tots els hospitals tanquen llits a l'estiu per evitar contractar més personal, ara que hi ha vacances, i les conseqüències, evidentment, recauen sobre els/les professionals i sobre els usuaris i usuàries.

El més lamentable és que, com és habitual en CiU i ERC, Boi Ruiz mira d'amagar les tisores embolicant-les curosament amb l'estelada. Les organitzacions independentistes que reivindiquem “Independència per canviar-ho tot”, sabem que darrera aquestes retallades hi ha una voluntat de privatitzar la sanitat. Les portes giratòries possibiliten que els càrrecs públics de salut provinguin de la patronal, així que qui millor per a encapçalar aquest projecte en el seu tram final?

Per tot plegat cal una resposta clara i contundent en defensa de la sanitat pública per part d'usuaris i usuàries i de tot el personal, el sanitari però també l'administratiu, el de neteja, etc. Les experiències demostren que la lluita serveix i és efectiva. Mataró i Bellvitge són exemples recents a seguir, en els que la desobediència civil ha estat clau. Els companys i companyes de la PAH fa temps que van demostrar que “sí, es pot”, que el poble pot vèncer la injustícia quan s'organitza i lluita. Darrerament han aconseguit un guany més a Tarragona a base de coratge i perseverança (la més sincera enhorabona, companyes). La sanitat, la salut, és l'àmbit més important de la vida d'una persona, i no podem permetre que esdevingui una font de lucre, perquè el benefici s'extreu a costa del nostre benestar. Per començar, no podem permetre que aquest estiu es tornin a deixar tancats gairebé la meitat de llits dels hospitals, i cal que siguem la ciutadania juntament amb el personal qui ho impedim. I recordem que si ens retallen la sanitat, ens roben la vida!

Laia Estrada (militant de la CUP de Tarragona i membre del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona i del Grup de Sanitat de la CUP)