Gràcies, presidenta. Excepcionalment i amb caràcter d’urgència, ara fa quaranta-vuit hores, iniciàvem la nostra intervenció fent un recordatori per Palestina. Malauradament, quaranta-vuit hores després, hem de dir que la situació no ha fet res més que empitjorar, no tenim cap altra opció moral i ètica que no tornar-ho a recordar, sobretot, quan a la darrera espiral de violència han mort avui més de cent persones, tres israelians i cent no-ciutadans palestins.

Ens és obligatori també, òbviament, aquesta espiral de violència darrere dècades d’ocupació, de segregació i d’apartheid, i quan parlo d’«apartheid» voldria recordar aquí les paraules del Premi Internacional Catalunya 2014, Desmond Tutu; una llàstima que aquells que li van atorgar el premi, ahir no fossin capaços de veure l’horror de la guerra i de la violència.

Dit això, i també insistia ahir en la no-resposta que vam rebre respecte a la petició feta després de demanar al president a la sessió de control que fes com Escòcia, amb la qual ens apleguen tants anhels de llibertat, i condemnés la violència, condemnés el bloqueig de Gaza, i que oferís també ajut humanitari, sanitari i hospitalari com el Govern d’Escòcia ja ha fet.