El  19 de juliol de 1951 fou abatut a trets per la policia el guerriller anarquista Cèsar Saborit, company d'en Facerias que l'acompanyà a una de les seves incursions a Barcelona.

Saborit havia nascut el 16 de febrer de 1915 a Sant Martí de Provençals. Des de molt jove va militar en les Joventuts Llibertàries del seu barri, de Sant Andreu i del Clot, i també va ser militant anarcosindicalista de la construcció barcelonesa. En 1932 participa en els més actius grups d'acció i era l'encarregat d'un arsenal clandestí. El juliol de 1936 va intervenir en les lluites antifeixistes a Barcelona i després va combatre en la Columna Durruti i en el selectiu Batalló de la Mort. Acabada la guerra, va ser empresonat uns anys i després es va incorporar en l'organització clandestina on va sobresortir pel seu activisme.

El 1949 va ser nomenat secretari del Sindicat de la Construcció i més tard secretari del Comitè Regional de Catalunya de la CNT, després de la caiguda del Comitè de Grau i de Capdevilla a finals de 1948, i va fer costat les accions armades de Los Maños. En 1950 participa en la guerrilla de Marcel·lí Massana i poc després marxa a França, realitzant missions orgàniques a ambdues bandes de frontera. A mitjans de 1951, després de moltes vacil·lacions i de l'oposició de la CNT de l'Exili, es decideix acompanyar Josep Lluís Facerías, amb qui ja havia lluitat en la guerrilla, en una incursió per la comarca barcelonina. El 19 de juliol de 1951, cap al migdia, va ser assassinat a boca de canó per dos policies de la Brigada Político-Social dins del troleibús Santa Coloma-Meridiana, al carrer Sant Andreu cantonada amb Fabra i Puig (una de les "bales perdudes" del tiroteig va impactar en un test del pati de la farmàcia Castellanos que ocupa la citada cantonada). Quan va morir, la seva dona Magdalena Rojo i el seu fill Cèsar, nascut el juny de 1942, estaven a l'Estat francès. En el film "El Cerco" (1955) es reprodueix en una escena l'assassinat de Saborit.