Som independentistes, volem uns Països Catalans lliures, amb una sobirania total i absoluta des del poble i per al poble, i treballem per a aconseguir aquest horitzó arrelats i arrelades als municipis. Perquè uns Països Catalans lliures, feministes i socialistes es comencen construint als pobles i als barris de les ciutats. I només es poden construir des de la Unitat Popular, des d'un Front Popular, amb aquells i aquelles que, com nosaltres, lluiten sense ambigüitats, i en el dia a dia, contra aquest sistema capitalista explotador, destructor del territori i assassí.

Volem viles on ningú no es quedi sense un sostre, on les persones treballin amb condicions dignes i desenvolupin tasques necessàries per a la societat. Volem que als nostres municipis els diners de la ciutadania retornin a les seves mans a través d'una gestió dels pressupostos municipals transparent i participativa, lliure de corruptela i frau a costa dels diners del poble. Volem les nostres viles lliures de sexisme, d'homofòbia, de feixisme i de racisme.

Volem, en definitiva, viles combatives, perquè aquesta enumeració de desitjos no pot quedar-se en una carta als reis mags. És perfectament possible, si aconseguim que les classes populars tinguin clar que el poder mai ha concedit, concedeix ni concedirà res. Que el poder es conquereix. I el poder es conquereix lluitant de manera organitzada, vertebrada, coordinada i, per suposat, desobeint la injustícia.

Hem d'atacar des de tots els fronts, conscients que en el moment en que ens alcem com a poble que exigeix el que li pertoca, ens convertim automàticament en l'enemic del poder, i ens han de reprimir. Ens reprimeixen amb les porres, amb les bales (primer de goma, ja veurem en un futur...), amb multes i empresonaments... tot plegat amb l'ajuda de l'artilleria mediàtica i dels exèrcits tertulians centrats en fer demagògia de les lluites populars.

Per això volem moltes coses, de fet ho volem tot, però sobretot volem pobles i barris vius, combatius i desobedients per poder canviar-ho tot. Amb col·lectius en defensa de l'educació i la sanitat pública; amb organitzacions juvenils, feministes, ecologistes, internacionalistes, revolucionàries; amb sindicats combatius, que no estiguin atrapats pels fils del propi sistema; amb nuclis de la PAH que assenyalin el cinisme d'uns bancs que s'han salvat amb els nostres diners perquè ara ens expulsin de les nostres cases; amb assemblees d'aturades i de barris, que mantinguin l'esperit lluitador dels anys 70; amb casals, ateneus i centres socials autogestionats on bulli l'activitat. Tot és necessari. Fins i tot conquerir les places a ritme de swing (ara que està tan de moda) pot ser un gest revolucionari si es fa de manera clandestina, desobeint el laberint administratiu de pobles on tot són traves per a la cultura popular.

Tot plegat és Unitat Popular. La CUP, les CUP, ni arribem, ni hem de pretendre arribar a tots els fronts de lluita. Cal que apostem i treballem per la Unitat Popular per a assegurar l'èxit de la lluita, però sobretot com a garantia del procés revolucionari, per a evitar caure en reformismes i claudicacions. Arreu dels Països Catalans, les CUP, sense la Unitat Popular, no són altra cosa que una candidatura més.