La mobilització popular a favor de la independència dels Països Catalans ha sacsejat l’escenari polític i, davant d’aquesta situació, els poders fàctics de l’Estat han apostat in extremis per substituir el Cap de l’Estat, amb la idea falsa que tot tornarà a ser com abans.

L’abdicació del Rei d’Espanya és el resultat de l’esgotament del règim de la Transició, que va consistir en un pacte entre els franquistes i les cúpules dels sindicats i organitzacions polítiques de l’oposició democràtica a la Dictadura franquista.

L’alternativa dels sectors progressistes que avui advoquen per una III República espanyola resulta poc creïble i gens viable, perquè molts d’ells simpatitzen o pertanyen a organitzacions que ja en el seu dia varen renunciar als principis republicans, socialistes i d’autodeterminació.

Ara, igual que fa quaranta anys, la disjuntiva continua sent reforma o ruptura democràtica. Ara bé, l’experiència històrica i, sobretot, els greuges dels últims temps, ens demostren que la naturalesa imperialista d’Espanya no es pot reformar en un sentit plurinacional, que la nostra identitat nacional i el nostre futur econòmic perillen si continuem lligats a un estat que, ja sigui monàrquic o republicà, no ens respectarà mai.

No volem una III República espanyola per acabar igual que els catalans del nord administrats per la  República francesa!

D’altra banda, els valors republicans (llibertat, igualtat, solidaritat, democràcia i laïcitat) no són viables, a curt termini, dins de l’Estat espanyol i únicament es podran materialitzar mitjançant una ruptura democràtica amb el Regne d’Espanya i la consegüent proclamació d’una República Catalana independent.

La bandera tricolor mereix ser respectada pel seu llegat antifeixista, però si aquesta bandera i l’ideal republicà espanyol s’usen als Països Catalans com un ariet antiindependentista, el nostre desacord serà total. En el mateix sentit cal denunciar i combatre la visió anacrònica i centralista d’alguns progressistes que davant del referèndum del 9 de novembre postulen una III República espanyola i ens demanen compassar fraternalment la lluita pel dret a decidir del  poble català amb la lluita pel dret a decidir de tots els pobles d’Espanya.

Per tant, que no ens enredin els partidaris de les terceres vies i de la III República espanyola amb els seus cants de sirena.

Nosaltres a la nostra: farem el referèndum del 9 de novembre tant sí com no, iniciarem un procés constituent i proclamarem la República Independent dels Països Catalans!

Guanyarem!