Més de cinc mil persones es van manifestar ahir pels carrers de Barcelona en commemoració en la diada Internacional per l'Alliberament Sexual.

La mobilització va començar a plaça Universitat, on alguns representants de la Comissió Unitària 28J com Quim Roqueta, president de Gais Positius, i Joana López, membre de l'Associació de Transsexuals de Catalunya, han donat la benvinguda a tots els col·lectius i persones assistents i han recordat el caràcter reivindicatiu de la jornada. La mobilització ha volgut destacar aquest any, sota el lema “Visc en positiu, i tu?”, l'estigma que pateixen les persones amb VIH i les retallades en la sanitat pública, que impedeixen l'accés igualitari d'aquestes persones a un tractament adequat i una salut universal.

Algunes organitzacions polítiques de l'esquerra van acudi a la manifestació, com la CUP i la resta d'organitzacions de l'Esquerra Independentista, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i iniciativa per Catalunya.

A plaça Sant Jaume, l'actor Ignasi Millet, protagonista de la darrera pel·lícula de Ventura Pons en què mostra la seva relació amb el fet de ser seropositiu, va llegir el manifest de la mobilització davant de l'Ajuntament de Barcelona, que mostrava al balcó una bandera de l'arc de Sant Martí. Millet ha destacat en la lectura del manifest la marginació i la por que va crear el VIH fa 30 anys i el compromís de les associacions i les xarxes activistes per donar suport i empoderar les persones afectades i trencar l'estigma social que pateixen, davant la passivitat de les institucions. Ha fet referència també a les retallades en sanitat i en recursos destinats a la lluita contra el virus, que dificulta l'accés de les persones seropositives a un tractament adequat.

A continuació, Gerardo Ariza, en nom de la campanya Justícia Juan Andrés, ha fet un discurs crític denunciant la brutal agressió d'agents dels mossos d'esquadra després de la qual va morir l'empresari Juan Andrés Benítez, acompanyat de crits de “justícia” i “mossos assassins”. Ariza ha demanat, tot seguit, un minut de silenci en memòria de Benítez. 

València

Abans de començar la manifestació el grup de Drets Humans de Lambda va preparar una 'performance' on ha escenificat els diferents tipus de violència que pateixen les persones LGTB a tot el món.

Així mateix, els col·lectius van aprofitar la manifestació de l'Orgull per a fer públic el seu rebuig a les "retallades ideològiques" que estan duent a terme les administracions valencianes i estatals.

Palma

També es va sumar a les protestes en defensa del col·lectiu LGTBI. Més de 70 persones van recórrer dissabte horabaixa els carrers de Ciutat per reivindicar la defensa dels drets humans de les persones homosexuals, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Durant la marxa, acolorida i reivindicativa, no es van produir incidents i també es reclama l'alliberament sexual per "rompre amb tots els armaris".

La protesta, convocada per Arran i altres entitats de l'esquerra independentista, sortí del Passeig del Born, sota l'estricta vigilància d'un cordó policial format per una desena d'agents de la Policia Nacional i la Policia Local de Palma. 

Els joves, a la seva arribada a la plaça d'Espanya, van llegir un manifest unitari en defensa dels drets d'aquests col·lectius. La missiva criticà el retrocés dels drets arreu d'Europa i reivindicà “la lluita diària i col·lectiva per trencar amb el silenci i la por”.

Els col·lectius, a més, van exigir que “s’aturin totes les retallades” i reivindicaren que uns serveis sanitaris públics que garanteixin “una atenció respectuosa amb totes les identitats sexuals i de gènere”. La protesta, finalment, es va cloure amb crits en favor de l'avortament gratuït, en defensa de la lluita feminista i dels drets dels transsexuals.

Tarragona

Dijous passat, més de dos-cents persones van assistir, així, doncs, a la segona edició d’una diada a Tarragona. El lema comú de la Comissió Unitària a nivell del Principat se centra en la reivindicació contra l’estigmatització de les persones que pateixen el VIH-Sida, així com les retallades que des dels governs català i espanyol s’han dut a terme cap a les entitats, que són les úniques que treballen per prevenir i assessorar. A banda de la lluita contra la serofòbia, el manifest també feia referència a una sanitat sense discriminacions, pública i universal, entenent que les persones LGBTI estan doble o triplement discriminades pel sistema, deixant-ne fora fins i tot les persones migrades, cosa que incrementa a més els riscos de contagi, segons informa  Pobleviu.cat.

Entre banderes de l’arc de sant martí, estelades, triangles roses, roig-i-negres, roges i liles, també hi van ser presents un parell més de pancartes (Brot Bord: “La LGBTIfòbia precaritza les nostres sexualitats. Combatem-la amb fluids”, i Amnistia Internacional “Drets sexuals i reproductius. Drets humans”) i diversos cartells a favor de la llibertat afectivo-sexual. Després de llegir-se el manifest, en una de les intervencions es va recordar la importància d’una lluita sovint relegada com a “secundària” i que al cap i a la fi aquesta batalla és pel dret al propi cos, un dret que s’està veient atacat per la reforma de la llei de l’avortament, però també pels tractaments i tràmits agressius a què sotmeten les transsexuals en cas que vulguin canviar de sexe, o bé l’assassinat de Juan Andrés Benítez i la revelació del seu estat serològic.