El programa de Jordi Évole a la televisió privada La Sexta va entrevistar el passat dilluns de manera simultània tres "experts" sobre el món judicial i els drets humans, en què es van tractara les deigualtats socials davant la justícia o el caràcter blindat, l'aforament, de la monarquia o dels diputats davant la justícia.
A l'entrevista participaven l'exjutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón, l'exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya José María Mena i l'advocada del torn de ofici Lorena Ruiz-Huerta, també activista del col·lectiu 'No Somos Delito' contra "les lleis antipersona" (la reforma del Codi Penal i la nova Llei de Seguretat Ciutadana o Llei Mordassa que porta a terme el PP).
L'entrevista, amb una gran càrrega de denúncia sobre la vulneració dels drets humans a l'Estat, va servir de nou a Garzón per oferir una imatge de defensor dels drets humans i netejar el seu currículum de torturador.
Cinisme del jutge acusat de torturador
Garzón va defensar a l'entrevista totes les formes de prevenció de la tortura i es va postular com a defensor de la igultat de la justícia. El polèmic exmagistrat va arribar a declarar que li costa "digerir que un alt responsable d'una entitat bancària amb un forat financer de milers de milions arribi en cotxe semioficial, envoltat d'escortes i surti gairebé saludant al personal per la porta gran." Però no va recordar les seves actuacions realitzades sistemàticament, deixant en situació de llibertat o no investigant els acusats d'alt rang i en canvi empresonant i consentint els casos de tortura a detinguts per motivacons polítiques, com en el cas dels independentistes bascos i catalans.
Al costat de l'advocada Lorena Ruiz-Huerta, que va denunciar les greus vulneracions dels drets humans i les injustícies comeses a les comissaries, Garzón també es va postular com a gran defensor dels drets dels detinguts. Ruiz-Huerta va afirmar que el 90% dels detinguts del seu torn són maltractats o vexats, afirmació que ha estat atacada pels sindicats de policia, que no han paït l'exposició pública d'una realitat silenciada pel poder.
Garzón va respondre que les acusacions que ha rebut de ser el "jutge torturador" contestant que es tracta d'una "acusació comprensible perquè la resposta a les tortures o al maltractaments no ha estat el contundent que hauria d'haver estat", excusant però que l'Audiència Nacional espanyola no té competència en aquesta matèria i que correspon als jutjats ordinarins, i traspassant tota la responsabilitat de l'existència de les tortures a l'"educació dels cossos i forces de seguretat" i la prevenció.