El dijous 15 de maig a les 19h del vespre es realitzarà a Can Palauet, a Mataró, la conferència "Esteve Albert i Corp (Dosrius, 1914 - Andorra la Vella, 1995), o la fidelitat a la terra", a càrrec de l'historiador Agustí Barrera.

2014, any del centenari d'Esteve Albert i Corp

El passat mes de març es va portar a terme la inauguració de l’institut de Sant Vicenç de Montalt batejat amb el nom del lluitador independentista Esteve Albert i Corp. L'antic insitut amb el nom INS Sant Vicenç de Montal va passar oficialment a tenir el nom d'Esteve Albert.

Aquest 2014 es commemora el naixement d'Esteve Albert i Corp (Dosrius, Maresme, 4 de febrer de 1914 - Andorra la Vella, 1995), patriota català i escriptor molt vinculat també amb les terres occitanes.

En aquest sentit el passat 8 de febrer de 2014 va ser inaugurat oficialment a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Dosrius l'any del centenari d'Esteve Albert i Corp, fill d'aquesta localitat, amb la presència institucional de l'alcalde accidental de Dosrius, el director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals Sr. Lluís Puig i Gordi, i el Sr. Jordi Pasques i Canut, comissari d'aquest centenari.

Esteve Albert i Corp, un patriota català recordat

Els orígens de l'homenatjat en el seu centenari van ser el d’una família de pagesos pobres i creients de Dosrius, i de molt jove passà pel seminari. Però ben aviat va prendre vincles polítics polítiques i culturals amb el catalanisme i grups separatistes: Palestra amb Batista i Roca, Nosaltres Sols!, Estat Català i, després de la guerra, Front Nacional de Catalunya (FNC). Sindicalment formava part de la CNT, i va ser una persona molt pròxima a Joan Peiró, company Mataró.
 
Participà als Fets d’Octubre de 1934 i durant la guerra, entre altres càrrecs, fou nomenat comissari de policia de Calella. En acabar la guerra, participà a la creació del FNC i realitzà tasques d’enllaç entre el Consell Nacional Català, la Generalitat a l’exili i la resistència interior. Concretament realitzava l'enllaç a l'exterior amb Pompeu Fabra i Pau Casals. A causa de la persecució policíaca, a partir de 1956 s'establí a Andorra.

Albert també va ser autor d'obres de diferents gèneres, i  de prop d’una cinquantena de peces dramàtiques, entre les pròpies i les adaptacions d’altres autors, de gran interès, algunes escrites en vers.

L'Agustí Barrera ha publicat a Llibertat.cat diversos articles de memòria històrica dedicats a la figura d'Albert, com ara la ressenya "La memòria de l’Esteve Albert", "Esteve Albert i Corp o la fidelitat a la terra, així com tants altres articles sobre el FNC o Nosaltres Sols en què apareix referenciat.