“Votin en consciència i deixin fer el debat que es mereix aquest país”. Així acabava el 2 de juliol del 2009 seu discurs al faristol del Parlament de Catalunya Alexis Inglada , representant Som lo Que Sembrem, en la seva defensa de la iniciativa legislativa popular (ILP) per la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament.
Aquell dia, PP, PSC i CiU tancaven la porta a la tramitació d’aquesta iniciativa i tombaven la possibilitat de obrir un debat sobre el tema malgrat el suport de 105000 signatures. Aquella negativa és encara, un fidel reflex de la idea que molts d’aquests partits mantenen sobre el que es la participació ciutadana, una acció acotada, limitada i convenientment restringida a àmbits concrets.
Sortosament però, els efectes d’aquella transició que inoculava la idea de la delegació complerta de la voluntat popular en representants polítics que rendeixen comptes cada 4 anys, es cada cop menys compartida i les demandes de participació ciutadana activa i vinculat esdevenen més constants i permanents.
Prova d’això es el que succeirà el proper 25 de maig on a banda d’unes eleccions europees, centenars de persones de manera autoorganitzada, des de la base i des del teixit social, muntaran urnes tan prop dels col·legis electorals com pugin perquè qui vulgui, pugi respondre 4 preguntes envers el cultiu d’organismes transgènics, el pagament del deute il·legítim, el control públic sobre el sector elèctric i la possibilitat que les ILP siguin sotmeses a referèndums vinculants.
A banda, al Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Camp es preguntarà sobre el projecte de Barcelona World, a la Selva, el Pla de l’Estany, el Gironès, l’Alt Empordà i el Baix Empordà sobre la MAT i a la ciutat de Lleida sobre si el servei d’abastament d’aigua ha d ser públic o privat.
Així doncs, malgrat no tractar-se d’una consulta vinculant, el multirefèndum esdevindrà un excel·lent exercici per estrènyer els llaços entre les diferents lluites arreu del territori i per fer un acte d’empoderament popular. La votació serà només una etapa d’aquest procés cap una participació real i vinculant, un pas important i significatiu, que caldrà continuar i que només podrà esdevenir efectiva amb la construcció d’una unitat popular activa, forta i persistent.