La CUP de Lleida emplaça la Paeria a retirar els noms dels carrers feixistes que encara hi ha a la ciutat. La formació ho ha demanat després que l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, anunciés mitjançant el seu xat mensual que estudiarà la possiblilitat de posar el nom de l’expresident de l’Estat espanyol, Adolfo Suárez, a un carrer de la ciutat. La militant de la CUP, Antonieta Jarne, considera que “la CUP no comparteix que la ciutat hagi de tenir un carrer amb el nom d’un continuador del franquisme, al qual no li reconeixem cap importància institucional ni cap mèrit polític, més enllà de ser hereu del franquisme i de perpetuar-ne les seves lleis”.

Aquesta demanda ja es va fer l’any 2002 per part de diferents col·lectius i organitzacions lleidatanes, com ara la CGT, l’Assemblea de Joves de Lleida o la mateixa CUP, amb l’aprovació de tots els grups polítics de la Paeria (PP, PSC, CiU, ERC i ICV). Aquesta demanda volia treure el nom de l’exalcalde franquista, Casimiro Sangenís, d’un dels carrers de la ciutat.

La CUP demana, un cop més, que la Paeria retiri tota la simbologia feixista de la ciutat. En aquest sentit, la militant de la CUP, Antonieta Jarne, assegura que “per higiene democràtica, cal eliminar qualsevol vestigi del feixisme de les nostres institucions”. Jarne ha assegurat, a més, “que el franquisme i els seus còmplices haurien de ser recordats únicament als llibres, a les escoles, als instituts i a les universitats perquè mai més es repeteixi”.

Alcalde Recasens i Ramon Areny i Batlle

La CUP considera, a més, que cal canviar diversos nomenclàtors, entre els que destaquen:

Alcalde Recasens, que mai va ser investit alcalde, ja que els feixistes sollevats van decidir que, si la sublevació triomfava, l’alcade seria el carlí, Joan Recasens, que mai va prendre possessió del càrrec, ja que les forces revolucionàries van controlar la situació immediatament.

Ramon Areny i Batlle, alcalde de Lleida entre el 1939 i el 1941. Durant el seu mandat van haver-hi a Lleida 3 camps de concentració. Fins el 1945, el franquisme va afusella 558 persones, va deixar morir 169 persones a la presó i va expedientar-ne 359 més.