Sabent que ens podem equivocar, anem a parlar del Dret a Decidir. També sabem que hi ha altres prioritats, com per exemple el dret a l’habitatge, el dret a la sanitat, al treball, a la igualtat de gènere, a la renda bàsica, a la pensió digna, a acabar amb l’exclusió social i tantes altres coses. Si haguérem tingut la capacitat de decidir per nosaltres mateixos fa 20 o 30 anys, aquestes prioritats no existirien. Perquè la capacitat de decisió de la ciutadania i classe treballadora, ho haguera evitat, clar que sí.

Perquè el Dret a Decidir no és més que la majoria d’edat per a poder interpretar el teu present i el teu futur aprenent del passat, sense hipoteques d’aquells que representen el capitalisme i estan al seu servei.

És clar que la solució l’hem de trobar nosaltres. La defensa dels nostres interessos, passa per la resolució i el compromís de la ciutadania i la classe treballadora. Ningú ens regalarà res , i no es tracta d’anar a votar cada quatre anys, si volem decidir és per a canviar-ho tot. Les regles del joc les posarem nosaltres, ningú deuria imposar-nos-les. Quan la majoria del Poble pateix les polítiques que ens perjudiquen són il·legítimes i il·legals.
   
Quan diem que el Dret a Decidir és una qüestió central, és perquè volem la màxima llibertat de les persones, dels Pobles i de les Nacions.

Qui decideix fer les guerres, quan la majoria de la població està en contra?
Qui decideix que els xiquets passen fam?
Per què les dones no poden decidir sobre el seu cos? Qui ho ha decidit?
Qui decideix que hi haja pensions de misèria?
Qui decideix que una persona dependent no tinga una vida digna?
Qui decideix que els nostres fills i néts han de pagar un deute que no han provocat?
Qui decideix que els immigrants pobres són il·legals?
Qui decideix què és terrorisme?. Per què hi ha víctimes de primera i unes altres que no existeixen?. És que no són víctimes tots els afectats per les polítiques del capital i que pateixen per tot el que hem nomenat?