El passat dia 9 de març va fer un any de la manifestació simultània arreu de les principals viles i ciutats dels Països Catalans en defensa de la nostra llengua. Una protesta que sorgí arran de la iniciativa de diversos col·lectius de les Illes, preocupats per la regressió en matèria de normalització lingüística que des del govern de José Ramón Bauzá s’estava portant a terme i que ben aviat comptà amb la solidaritat de la resta del país. La campanya agafà el lema “Enllaçats per la Llengua”

Durant tot aquest temps la campanya ha assolit una gran transcendència i ha esdevingut un clam a l’hora de denunciar els atacs continuats a l’ús i prestigi social del català arreu de la nació. Uns atacs que s’emmarquen en una estratègia, clarament definida, de marginalització i minorització de la llengua per part dels estats espanyol i francès. En el cas del primer, segurament, accelerats pel procés sobiranista que viu el Principat i com a resposta preventiva davant un previsible creixement de l’independentisme a la resta dels territoris.

Agressions que no aturen

El nombre de violacions del drets lingüístics dels i les catalanoparlants, tant a nivell col·lectiu com a nivell individual (amb amenaces, agressions físiques i multes) no han parat de créixer i són les següents: el projecte de llei de LOMQE, la imposició del TIL a les illes, les diverses sentències contra la immersió lingüística al Principat, el tancament de mitjans en català (a les Illes i al País Valencià), la supressió de línies educatives en valencià, el secessionisme amb el LAPAO, o el desprestigi a Catalunya Nord i l’Alguer, entre d’altres.

La lluita continua

Malgrat tot, des d’Enllaçats per la Llengua s’ha assegurat que continuaran amb la feina realitzada fins ara i que la raó de ser d’aquella jornada, en aquests moments, té més vigència que mai degut a que l’hostilitat anirà augmentant i els atacs seran cada vegada més freqüents, reivindicant els mateixos objectius que fa un any: la defensa i la dignificació de la llengua catalana en tots els àmbits, així com una crida a la insubmissió i a la desobediència a normatives contràries al seu ús com la LOMQE o el TIL.