Dissabte 22 de febrer es va celebrar a Barcelona la Jornada “Construïm la sanitat als Països Catalans” organitzada per la CUP amb una gran afluència de persones interessades pel tema i amb la participació entre d’altres de dues ponents d’excepció, dues dones representants del sistema de salut veneçolà i cubà.

Les persones de València que no poguérem participar directament, vam tenir l’oportunitat d’escoltar, a la nostra ciutat, la diputada per la CUP al parlament de dalt Isabel Vallet, que va fer un resum del contingut de la jornada.

Aquesta trobada va permetre donar a conèixer altres models de salut diferents al que el capitalisme ens està imposant a casa nostra. Altres models que prioritzen la prevenció, l’atenció primària i de proximitat a la població, la salut, el benestar i la vida de les persones per damunt del fals paradigma sobre si la sanitat es una despesa o dona beneficis.

Uns models els dels governs veneçolà i cubà que estan molt lluny de la tendència a la privatització sanitària i el negoci mercantilista sobre la salut i la nostra vida. Entenen els pobles i els i les dirigents d’aquests països que hi ha parcel·les com l’ensenyament i la sanitat que no es poden convertir en “cortijades” i per tant no es poden entendre mai com una empresa que produeix beneficis o pèrdues, sinó com una inversió a llarg termini perquè la salut produeix tot tipus de guanys per a la població i per als països.

Uns models de sistema de salut que no son casualitat sinó producte de la lluita popular, la participació activa i del fet que la ciutadania han guanyat representació a les institucions, als governs i al poder. A ninguna se’ns escapa el fet que sense aquest empoderament, gestió i representació a les institucions no tindrien eixe model sanitari sinó possiblement el mateix que ens estan imposant via rectal a Europa i la resta del mon: el model de qui té diners podrà ser atès en la xarxa sanitària, i qui no en tinga tindrà dret a malviure fins a morir-se.

Es important doncs la mobilització i també el fet d’arribar a les institucions malgrat que a algunes ens done mal de ventre. Moltes coses que hem anat fent des de les CUP als darrers anys han estat possibles gràcies al treball silenciós de molta gent, però també gràcies a tindre regidores i diputades, representants als òrgans de govern ni que siguen locals. Això ens dona visibilitat creixent davant la població que te l’oportunitat d’escoltar altres veus diferents i mirar amb altres ulleres. Una visibilitat que durant molts anys ens ha estat negada a l’independentisme català.

També ens dona la possibilitat de fer tasques, actes, jornades, campanyes...que d’altra forma seria, sinó impossible, si molt més difícil, com per exemple portar a Barcelona a dos dones de la talla de Isabel Iturria, Ministra del Poder Popular per a la Salut del Govern Bolivarià de Veneçuela i Tania Aguilar Vicedirectora i professora de l’Escola Nacional de Salut Pública de Cuba.

Per a tindre un sistema de salut com el veneçolà en construcció o el cubà, exemple paradigmàtic per a tots els organismes internacionals, cal lluitar contra les multinacionals farmacèutiques, contra les grans empreses depredadores de la salut, i contra els governants que volen fer negoci amb la vida. I esta lluita cal fer-la també a tots els nivells on es prenen les decisions, no podem fer-la únicament des dels centres de salut de barri o municipals. Seria com intentar curar-se un mal de cap a martellades. Si el capitalisme, també el “sanitari”, actua global i localment, nosaltres també hem de fer-li front allà on actua, qüestionant la seva hegemonia.

Portem molts anys de treball a xicoteta escala, als barris, als col·lectius i indiscutiblement que es un treball útil i necessari que ha de continuar per fer amples les nostres bases. Portem molts anys en els quals molta gent nostra han patit repressió i privació de llibertat pel fet d’oferir una alternativa global, també en allò referent a la salut: la independència.

Ha arribat l’hora de tindre l’oportunitat de treballar a nivell macrosocial, dirigir-nos i arribar a molta més gent, amb un altaveu més potent, i amb les facilitats que ens proporciona jugar amb cartes semblants a la resta d’organitzacions polítiques.

Com si no es podrà canviar el model sanitari, educatiu, mediambiental, econòmic, polític...? Com si no es podrà enderrocar el sistema opressor i explotador que volem transformar?

Pense que jornades com aquesta son molt necessàries tant pel seu contingut, com pel calibre de les ponents però també per a nosaltres mateixa, les i els membres de les CUP per adonar-nos que si volem podem, però que si som on cal estar podrem més encara, i per tant podrem decidir conjuntament amb el nostre poble.

Tenim dret a decidir sobre la salut i sobre tots els aspectes de la nostra vida i per això hem d’estar allà on es decideix. No podem regalar cap espai als depredadors ni quedar-nos acomodades on ja hi som.