L'acte va tenir lloc a la plaça Jacint Verdaguer de Sant Just Desvern, davant de la seva casa pairal i actualment un indret històric gestionat pels serveis municipals, Can Cardona.

Segons han descrit al Web de l'Associació "Ara o Mai" l'homenatge a l’històric separatista i antic batlle del municipi es va fer al al costat d’una senyera, una bandera negra, i una altra de Sant Jordi, i va comptar diferents parlaments per recordar la lluita de Cardona per la independència de Catalunya.

Durant les darreres dècades la figura de Cardona també ha estat tergiversada i mistificada des de posicions xovinistes, que en ocasions han desvirtuat la imatge d'aquest lluitador independentista, vertadera columna vertebral que connecta la resistència del "separatisme" amb l'independentisme modern. En aquest sentit, el cardonisme s'ha utilitzat de forma esbiaixada des de petits grupúsculs per fomentar una ideologia excloent i buida de crítica social, sense tenir en compte la seva trajectòria política i el context polític en què va viure.

Desinterès dels partits polítics per l'exalcalde i referent independentista

Després de molts anys s'ha dut a terme un reconeixement públic a aquest personatge cabdal en la història i desenvolupament de l'independentisme català, que ha estat arraconat pel seu plantejament incorruptible i favorable a la lluita armada com a instrument per a l'alliberament nacional, però també per la seva denúncia de les vies autonomistes i la seva visió de la nació catalana de Salses a Guardamar.

Durant aquest homenatge es va lamentar l'absència de representants municipals, així com la dels partits sobiranistes,  que van obviar no només a un antic alcalde escollit democràticament, sinó també al  més carismàtic que ha tingut mai la població.

Un homenatge a Can Cardona, bressol de l'independentisme català

A l'acte hi van participar Quim Torra, director del Born Centre Cultural, que va recordar la vigència del pensament de Cardona, 61 anys després de la seva mort.

També va intervenir una jove historiadora de Ripoll (Sílvia Orriols) que va recordar tres episodis de la vida d’en Cardona, d’on cal destacar el primer: Quan tenia quinze anys, va veure des del balcó de la merceria on treballava, com tornaven els militars que havien cremat la seu del setmanari el Cu-Cut, i un jove Cardona indignat, els hi va llençar una galleda amb escombraries a sobre. Els militars van intentar cremar la merceria però els veïns van aconseguir evitar-ho. Malgrat tot, l’amo de la merceria el va posteriorment acomiadar, en una mostra de la submissió llavors dels catalans. En aquest sentit, també es va explicar com Cardona estava enfrontat amb Macià perquè considerava que l’Estatut era una traïció al poble català, i que al 1931 es va negar a acceptar l’oferta de Macià per ser Conseller de Governació.

Anna Tarrés, historiadora, va recordar que contràriament a avui dia, que els catalans sembla que renunciem a coses per aconseguir l’objectiu, "com l’oficialitat única de la llengua catalana, o l’àmbit de parla catalana, en Cardona mai hi va renunciar, i ho defensava amb un tot o res, perquè entenia que sinó no es podia aconseguir la victòria."

L'acte va comptar també amb l'historiador especialista en la figura del líder separatista, Fermí Rubiralta, així om Santiago Espot, president de Catalunya Acció.

L'acte es va cloure l’acte, amb les paraules d'un dels nets de Cardona, que va recordar que quan aquest va tornar d’amagat de l’exili de França, ja malalt l’any 1942, va poder restar a casa seva, on el van atendre dos metges, sense que en uns moments com aquells, en que les delacions estaven a l’ordre del dia, cap veí el denuncies, tota una mostra de l’afecte que tenien al que havia sigut el seu batlle i havia treballat pel municipi.

Per acabar es va descobrir una placa commemorativa on es pot llegir: "Aquí visqué Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Batlle de Sant Just Desvern i soldat de Catalunya."