El 8 de març va morir Sebastià Piera i Llobera  (Santa Maria de Meià, la Noguera, 28 de desembre de 1917-Ajaccio, Còrsega, 8 de març del 2014). Fill del matrimoni entre Antoni Piera Pujol i Cecília Llobera Montané. El seu pare fou mestre en el poble de Santa Maria de Meià, Baldomar, Vilanova de la Barca i Vilobí del Penedès. En acabar la guerra civil es va exiliar  i va ser retingut als camp de concentració d’Argelers i Sant Cebrià de Rosselló, a la Catalunya Nord.

Després va marxar com a refugiat a Rússia, on s'allistà a l’Exèrcit Roig. Va combatre al front soviètic en la defensa de Moscou i, més tard, al Caucas. Al tornar de l'URSS es casà amb Trinitat Revoltó Cervelló  amb qui va tenir tres fills: Sergi, Joseph i Antoine.

El 1947 va tornar a Catalunya on va ser  detingut i torturat  a la comissaria de la Via Laietana a mans del comissari Antonio Juan Creix. Els maltractaments patits li van deixar seqüeles a la cara de per vida. Va fugir a París, des d'on el van deportar a Còrsega, on va residir fins la seva mort. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.