Davant una intervenció de Barceló de MÉS, el president Bauzá ha dit que no compartia, però que respectava que MÉS defensàs la immersió lingüística del català de Barcelona per davant les modalitats pròpies de les Balears. Per què cada vegada que xerra ha de dir mentides? Per què segueix la doctrina de la FAES sense cap tipus de raciocini? Cap polític de MÉS mai no ha dit que el català que s’ha d’ensenyar a l’escola ha de ser el català de Barcelona, és a dir, el dialecte barceloní. Mai! Deixi de mentir, senyor president! A l’escola mai no s’hi ha ensenyat el dialecte barceloní. Senyor Bauzá, obri la seva ment i sàpiga que l’escola ha ensenyat, si el mestre n’ha sabut, el català estàndard, que és així com s’ensenya a totes les escoles del món, en la llengua estàndard. S’ha de dir que l’estàndard predomina a la llengua escrita, i a la part oral, encara que també s’hi hauria d’emprar, s’han anat usant les varietats dialectals del poble on s’ensenyava o segons la procedència del mestre. Així que l’alumnat, a més d’aprendre el català estàndard, aprenia les corresponents varietats dialectals, que el mestre normalment usava o citava.

A partir d’ara explicaré unes quantes de les fonts de la FAES, que pens que usen, ja que coneixen els problemes que ha patit el castellà, que han convertit equivocadament en espanyol, i que se sol usar amb aquest nom a l’àmbit internacional. El lingüista Dubois diu que la varietat estàndard és aquella forma de llengua que s’imposa en un país determinat, enfront de les varietats socials i locals. Que serveix per comunicar-se i que les persones que l’empren són capaces d’emprar altres varietats. Que es tracta generalment de llengua escrita i pròpia de les relacions oficials. La difonen l’escola i els mitjans de comunicació. Clar, el president Bauzá no la vol a aquesta forma de llengua, l’ha eliminada de les relacions oficials, no la vol a l’Administració, només desitja les varietats dialectals i col·loquials pròpies del llenguatge oral i familiar. El cappare de la FAES va definir aquesta situació perfectament: “Sólo hablo catalán en la intimidad”. Tothom sap que no és vera, perquè el que volia dir, igual que la FAES és que el català només s’ha d’usar en la intimitat. Per aquí grata-hi, i descobriràs el per què de les modalitats.

D’on mamen la informació els imposadors d’idees? Dels problemes que ha tengut el castellà, que a causa de la fragmentació en modalitats ha perillat. Don Ramón Menéndez Pidal deia: “La enseñanza de la lengua debe tender a dar amplio conocimiento del español literario, considerado como un elevado conjunto; y de un modo accesorio debe explicar las ligeras variantes que se ofrecen en el habla culta en España y en Hispano-América, haciendo ver la unidad esencial de todas dentro del patrón literario…”. Era la seva manera d’explicar que a l’escola s’havia d’usar el castellà literari, que després seria conegut com a castellà estàndard.

També el lingüista colombià Rufino José Cuervo, a final del segle XIX i principi del XX, manifestava el seu pensament, que va deixar manuscrit a punt d’anar a la impremta:

“Si es cierto –afirmaba el lingüista colombiano– que en los siglos que han corrido de la Conquista acá, ha padecido el castellano fatal evolución, en España como en América; que esa evolución no ha sido uniforme en todos los dominios de la lengua, de suerte que no es idéntica el habla de ningún estado americano a la de la que fue metrópoli; que entre estos mismos estados existen diferencias notables, que indudablemente irán acreciéndose gracias a la poca comunicación recíproca y a la influencia que tienen las capitales para constituir centros lingüísticos, uniformando los usos y fórmulas de su propio territorio; si es cierto que la lengua literaria es creación más o menos artificial que oculta las peculiaridades locales, y que el día en que difiera considerablemente de la lengua hablada, sería insuficiente para su objeto; si todo esto es cierto, ¿cabe en lo posible que corra el castellano la misma suerte del latín? Teóricamente la respuesta debe ser afirmativa. Falta saber los siglos que serán necesarios para llegar a este punto, y las circunstancias históricas que lo apresurarán o lo retardarán. Mientras tanto –prosigue Cuervo– en obsequio de las facilidades que ofrece una lengua común para la transmisión de las luces y para estrechar la fraternidad de pueblos de un mismo origen, y en vista de las ventajas que logra el arte de escribir aprovechándose de un instrumento ya probado y de una materia desbastada mediante una labor secular, es patente la necesidad de conservar la pureza de la lengua literaria…”

El que no sabia Cuervo era que els mitjans de comunicació, els tecnològics i l’escola que es generalitzaria, que encara havien d’arribar, serien la clau per aconseguir que el castellà no es dividís com havia fet el llatí i això s’ha aconseguit, perquè tots aquests mitjans i l’escola han utilitzat el castellà estàndard. És per això que la FAES ordena eliminar tots els mitjans de comunicació (diaris, revistes, ràdios, televisions, cinema, etc.) que pot i treure el català de l’escola, perquè sap que és per aquí que es pot eliminar una llengua. Desitgen esmicolar-la primer, per després eliminar-la. A aquest joc tan tenebrós juga el nostre president quan pronuncia aitals mentides.