Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932) ex-president del govern de l’Estat espanyol (1976-1981)  està en estat crític i la seva família afirma que es possible que no pugui viure més de 48 hores. Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Madrid, va ocupar diferents càrrecs dintre de les estructures del règim franquista de la mà de Fernando Herrero Tejedor.

En 1958, passa a formar part de la «Secretaria General del Movimiento» ascendint, en 1961, a Cap del Gabinet Tècnic del Sotssecretari General, procurador en Corts per la província d'Àvila el 1967 i governador civil de Segòvia el 1968. En 1969 és designat Director General de Ràdio Televisió Espanyola, on ja havia ocupat altres càrrecs entre 1964 i 1968, romanent en el càrrec fins a 1973.

A l'abril de 1975, novament de la mà d'Herrero Tejedor, és nomenat Sotssecretari General del Movimiento. El 11 de desembre de 1975, després de morir Herrero Teixidor en un accident d'automòbil, Adolfo Suárez és nomenat ministre Secretari General del Movimiento, càrrec en el qual roman en el primer gabinet de Carlos Arias Navarro, format després de la mort de Franco al novembre de 1975. Quan al juliol de 1976 el rei Juan Carlos I li va encarregar la formació de govern, Suárez era un perfecte desconegut que va saber reunir, al costat de falangistes "conversos" com ell, a socialdemòcrates, liberals, democristians, entre d'altres.

També se’l recordarà per algunes de les seves cites,  com per exemple: "Su pregunta, perdone que se lo diga, es tonta. Encuentreme, primero, unos profesores que puedan enseñar la química nuclear en vascuence o en catalán. Seamos serios..." o “"El proceso autonómico tampoco puede ser una vía para la destrucción del sentimiento de pertenencia de todos los españoles a una Patria común. La autonomía no puede, por tanto, convertirse en un vehículo de exacerbación nacionalista, ni mucho menos debe utilizarse como palanca para crear nuevos nacionalismos particularistas."