Més de mil persones no han perdut la casa. I més de mil, han estat reallotjades. Milers han aconseguit dacions en pagament, condonacions i lloguers socials. Un milió i mig va signar la Iniciativa Legislativa Popular (per la dació i el lloguer social). Ara, prop de cent ajuntaments ja han aprovat la moció per sancionar els pisos buits dels bancs. Des de 2009, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) s'ha guanyat a pols la legitimitat. I sobretot, durant cinc anys, la PAH ha aconseguit que milers de persones trenquessin el silenci i visualitzar les conseqüències del model especulatiu de l'habitatge. La solidaritat ha desbordat la banca i els aprenentatges col·lectius s'han estès com la pólvora. Més de 200 plataformes a l'Estat espanyol, prop d'un centenar als Països Catalans. Amb motiu del cinquè aniversari, volem continuar donant la paraula a les persones que anònimament han fet possible les victòries. Gent que ha patit sense rendir-se, que ha rebut suport i l'ha brindat. Que ha organitzat ocupacions d'entitats bancàries i ha resistit desnonaments. Gent que ha ocupat cases i ha protestat davant banquers i polítics, ha exigit mesures i ha fet propostes. De diferents generacions, d'orígens diversos, amb experiències distintes. Totes sota un denominador comú: compartir i enfortir la lluita per un habitatge digne. Durant els propers dos mesos, publicarem una entrevista cada setmana. Avui parlem amb Juana López Pazos de la PAH L’Hospitalet de Llobregat.
Juana i Ángel van arribar per primera vegada a L’Hospitalet fa més de 40 anys procedents de la seva Galícia natal. Van treballar, van comprar un pis, van formar una família. La vida els va portar a mudar-se el 1992 de nou cap a Ourense. Per a això van vendre sense problema el seu immoble de L’Hospitalet i en van comprar un a Galícia. L'experiència de retorn a la terra no va sortir com esperaven i el 1998 ja tornaven una altra vegada a Catalunya. Llavors van decidir viure de lloguer i seguir pagant el préstec hipotecari de la seva casa gallega. Però el 2003 van decidir comprar. Havien de renovar contracte d'arrendament i els lloguers eren tan alts com la lletra de la hipoteca. Com narra Juana, “el pis on vivíem necessitava una bona reforma i no volíem invertir tants diners en una casa llogada”, així que van parlar amb els seus fills i es van embarcar en una compra immobiliària que està hipotecant la vida dels quatre membres de la seva família. Com Ángel i Juana ja eren grans, el banc (ara BBVA, abans Unnim, abans Caixa Sabadell…) no els concedia el 100% del préstec. La hipoteca sobre el pis al barri ascendia a uns 240.000 euros, així que el banc va imposar condicions: una hipoteca pont amb el pis de Galícia, que el seu fill fos també prestatari i comprador i que la seva filla, llavors una estudiant amb 20 anys, fos avalista.
Quan vau signar la hipoteca, disposaveu d'informació suficient?
Ens van enganyar. Està claríssim que tot ha estat un engany. Ens van dir que la meva filla podria deixar de ser avalista als quatre o cinc anys i ara hem descobert que no figura com a avalista sinó com prestatària. És a dir, que si jo no puc afrontar el pagament de la hipoteca el banc aniria a per ella. Ara no puc moure'm d'aquesta hipoteca, si jo deixo aquest pis cau la meva filla i cau el meu altre pis de Galícia. Llavors em quedo sense res. Em sento responsable de la meva filla. Si em concedeixen la dació en pagament el meu fill es quedaria en aquest pis amb un lloguer social, però la meva filla té la seva vida i no vull que li afecti.
Com descobriu la PAH?
Precisament va ser la meva filla, que ara està molt informada, qui em va comentar que existia una Plataforma d'Afectats per la Hipoteca que lluitava per totes aquestes qüestions. A casa tenim altres problemes: préstecs amb financeres, costes de judicis que afrontar i si pagava una cosa no podia pagar una altra. La mensualitat de les hipoteques se'm feia cada vegada més impagable. Vaig intentar buscar una solució parlant amb la directora de la sucursal, però solament ens van oferir fer una nova hipoteca a 40 anys i no tampoc solucionava el problema de la meva filla. Un dia, fa uns cinc mesos, em vaig apropar a una assemblea de la PAH i els vaig explicar el meu cas. Des de llavors, participo en totes les accions que puc i ells m'aconsellen sobre com afrontar el meu cas.
Què t'ha aportat ser part de la PAH?
Tranquil·litat, força i ganes de seguir lluitant. Abans jo estava fatal, el meu marit també. No podia ni dormir. Ara, des que he descobert aquesta bona gent de la PAH, em sento més tranquil·la i relaxada. M'informen, m'aconsellen i sé que si un dia el banc em diu no, els tindré sempre aquí per lluitar per mi. Hi ha molt companyerisme. Aquí descobreixes com totes les persones hem estat enganyades. Em sento tranquil·la perquè sé que podem aconseguir-ho. Trigarem, però al final ho aconseguirem.
Hi ha diferències a l'hora de negociar amb el banc individualment o formant part de la PAH?
Molta. Abans fins i tot anàvem amb por a parlar amb la directora i ara és ella la que sembla que ens parla amb més gràcia. Ens saluda i ens crida pel nostre nom, quan abans no ho feia mai. Des que diem que estem amb la PAH, o que la PAH ens ha informat d'alguna cosa, sembla que ens escolten d'una altra manera. Abans tot ho fèiem de paraula, per exemple, i des que ens van aconsellar a la plataforma, tots els passos de peticions, reclamacions o negociació els deixem per escrit i amb segell del banc. A més, estic molt més informada, i denuncio altres injustícies i enganys que he descobert gràcies a la PAH. Per exemple, la reposició de deutors. Des de 2006 he comprovat que m'han cobrat 1.200 euros de forma abusiva i ho vaig a reclamar. En paral·lel, demano que la meva filla deixi de ser prestatària i una cadència d'un any en el meu deute. Afortunadament, la nostra situació és millor que la de moltes companyes de la PAH. El meu fill treballa, el meu marit està jubilat i jo rebo l'ajuda familiar. Junts podem anar pagant més o menys i podem menjar. Aquí he conegut persones que podien ni menjar.
Si se soluciona el seu cas seguirà lluitant amb la PAH?
Per descomptat. He participat en totes les protestes i sempre que pugui estaré amb ells. Em sento totalment integrada a la PAH. Els sento com una família unida. Tots som germans lluitant pel mateix, siguem d'on siguem. Tots hem estat enganyats i això t'uneix, una unió que abans de conèixer la PAH, no sentia.