L'independentista i sindicalista mataroní Jordi Canal va morir sobtadament aquest diumenge al matí als 56 anys per causes encara desconegudes, mentre anava en bicicleta, a la zona de Can Bruguera. Jordi Canal era militant de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i del delegat sindical de la Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l'Administració de Catalunya (CATAC-IAC) al comitè d'empresa de l'Ajuntament de Mataró.
A més a més d'una llarga trajectòria com a treballador al consistori mataroní, Jordi Canal era molt conegut per la seva vinculació al món social i cultural de Mataró. De fet, era geganter de la Família Robafaves i membre dels Capgrossos de Mataró.
Jordi Canal i Codina, amic, company i lluitador
Jordi Canal i Codina, amic, company i lluitador. Has estat una persona entusiasta, infatigable i amb un compromís total amb la ciutat de Mataró i per la llibertat social i nacional Catalunya i dels Països Catalans. La teva trajectòria vital enllaça, com cap altra, el món del lleure i de l’associacionisme, la cultura popular, el sindicalisme i la política. Has defensat i has dut a la pràctica els ideals de justícia social i emancipació nacional en tots els àmbits de la vida local.
Jordi, la teva ciutat, la teva gent et recordarem sempre: fent de monitor o de botarga; portant en Robafaves o enlairant els coets de les matinades de la nostra festa major, les Santes; remenant la xocolata per la mainada al Correllengua; apilant taules i cadires cada cop que acabava un acte popular al carrer; amuntegant papers, manifestos i pamflets dins d’una agenda saturada d’activitat; defensant els drets laborals dels treballadors i les treballadores de l’Ajuntament; denunciant l’especulació immobiliària; portant l’estelada i alçant el puny a cada 11 de setembre; fent de pare i de company de la Mercè; dormint al CAP del teu barri, a Rocafonda, en defensa de la sanitat pública; acollint els infants de Palestina durant les Santes...
El 2003, gràcies a persones com tu, va néixer la CUP a Mataró. No vas acotar el cap davant dels vividors de la política i, justament, perquè no volies renunciar als teus ideals, vas apostar per una altra forma de fer política. Amb tu hem fet créixer el municipalisme de base, anticapitalista i assembleari, el sindicalisme alternatiu, els moviments socials, l’independentisme combatiu i la unitat popular!
Jordi, ens deixes el millor de tu: una rialla, una vida canyera i exemplar.
Company, no defallirem. Continuarem lluitant per fer de Mataró una ciutat habitable i més humana i per aconseguir la independència dels Països Catalans.
Va per tu, Jordi!
La lluita continua!
Visca la Terra!
Mataró, 9 de febrer de 2014