Drets i llibertats
La CUP rebutja l’espiral repressiva de la Llei de Seguretat Ciutadana espanyola

La candidatura independentista recorda que des del govern de CiU també s’ha exigit constantment l’enduriment de la llei per perseguir la dissidència política

01/12/2013 Drets i Llibertats

Davant l’anunci del govern espanyol de reformar la Llei Orgànica 1/1992 de Seguretat Ciutadana per introduir-hi un enduriment de les sancions i nous tipus d’infracció, la CUP ha mostrat l'absolut rebuig a l’espiral repressiva del govern.

Segons ha manifetat la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) "aquesta normativa ja ha estat àmpliament utilitzada per perseguir a la dissidència els darrers anys: la primavera valenciana, antifeixistes de Barcelona i Salt, el 15M, les protestes a l’Hospital del Mar, mobilitzacions en el marc de les vagues generals, estudiants de la UAB i fins i tot diverses associacions de veïns són alguns dels exemples de l’ús polític repressiu d’aquesta norma."

Denuncien que aquesta reforma no és una iniciativa únicament del Ministre de l’Interior, sinó que des del govern de CiU i especialment el Conseller Espadaler "s’ha exigit constantment l’enduriment de la llei per perseguir la dissidència política." Una mostra d'això és que el Departament d’Interior ha estat pioner en l’espiral repressiva per via administrativa, amb multes contra moltíssimes persones per participar en mobilitzacions al carrer.

També exposen que reforma d’aquesta llei va directament lligada amb l’enduriment paral·lel del Codi Penal que també ha anunciat el govern espanyol i que la supressió de les faltes suposa traslladar aquestes infraccions penals o bé a delictes, amb penes molt més altes, o a sancions administratives. Segons la CUP "Amb aquest canvi s’obliga als ciutadans sancionats a ser ells qui recorrin a la justícia per a la tutela dels seus drets, amb el cost que això suposa especialment des de l’aprovació de les taxes Gallardón. D’altra banda, la sanció administrativa és profundament classista, ja que no té en compte la capacitat econòmica de la persona, quelcom que si que preveu el sistema de penes multa del Codi Penal."

Aquests canvis normatius suposen "la reforma de la llei és un nou pas en la recentralització de l’estat i de les competències, especialment en detriment dels ens locals. Es suprimeix de l’àmbit d’aplicació de la norma tota referència als ens locals, en un nou intent de buidar de l’autonomia local i del marc competencial del que fins ara han disposat."

La candidatura independentista ha recorda que mostraran una oposició a qualsevol enduriment de les normes i polítiques repressives, i reclamen la derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana. En aquest sentit avisen que "promourem i practicarem la insubmissió a aquesta i a totes les lleis que pretenguin reprimir la dissidència política, perquè davant una llei injusta tenim el dret, i el deure, de desobeir-la."