S'ha destacat poc el paper que està jugant la CUP en el procés d'emancipació nacional d'aquest país, tot i que és essencial. La CUP, malgrat ser un partit extern al sistema, ha estat a l'altura i no ha tingut cap dubte a l'hora de reforçar els acords que han de permetre que la societat catalana tingui eines per autodeterminar-se. Fins i tot sense compartir del tot la formulació de la pregunta, els diputats de la CUP han tancat files amb molt més sentit de la responsabilitat i més maduresa política de la que se'ls podia pressuposar.
Políticament, a més, l'existència i projecció de la CUP ha estat, indiscutiblement, un factor a tenir en compte a l'hora d'analitzar el comportament d'ICV en l'àmbit nacional. Sense la CUP no està tan clar que els ecosocialistes s'haguessin atrevit a distanciar-se amb tanta claredat de l'estratègia del PSC. No ha estat aquest el comportament tradicional d'ICV, molt més inclinada a completar les majories del PSC allà on fos necessari.
La CUP, d'altra banda, és un partit de trajectòria impecable. No té/manté imputats ni casos oberts per finançament irregular. Ni tan sols se'ls pot acusar -almenys de moment- d'intentar professionalitzar-se en la política institucional. Un exemple que desmenteix rotundament les tesis interessades que intenten fer creure que el catalanisme és una creació del diner públic.
En definitiva, la CUP és més canvi que agitació. I aquest país, per reprendre el progrés i la confiança, necessita una evolució revolucionària.