Tota constitució democràtica es basa en el consens circumstancial entre les diferents forces polítiques que pacten aquest consens. De l'equilibri d'aquesta relació de forces depèn el desenvolupament dels continguts constitucionals. Si, en algun moment, una d'aquestes forces imposa la seva voluntat, la seva ideologia, la seva moral i els seus interessos a la resta de les forces polítiques, es trenca el consens. I, en conseqüència, la constitució, que va ser el seu fruit, deixa de tenir fonament polític i social.

La dreta, el Partit Popular, a l'imposar-se com un partit totalitari enfront de les altres forces polítiques, ha trencat el fonament constitucional. A aquest cop d'Estat perpetrat des de la legalitat parlamentària contra la legitimitat, descansant sobre l'exercici dels drets individuals i socials, les altres forces polítiques han de respondre. En aquesta situació, trencat el consens constitucional, el dret de resistència a l'opressió, és un exercici legítim.

Als ciutadans ens agradaria veure que totes les forces polítiques d'esquerra i els representants de tots els moviments socials: estudiants, desnonats, feministes, aturats, joves, homosexuals, republicans, nacionalistes, ateus, avortistes, sindicalistes, anarquistes, ... a Espanya i a Catalunya, es reunissin per manifestar conjuntament la seva desacatament a la política clerical-totalitària del Partit Popular i proposar la defensa dels drets públics, de la propietat pública i privada de les necessitats bàsiques de cada individu i la defensa dels drets individuals i llibertats morals.

La crisi econòmica ha plantejat una crisi fonamental de l'Estat. No ha creat els problemes estructurals, ha fet aflorar els que jeien en el seu si perquè no van ser resolts definitivament per la transició de la Dictadura a la Democràcia. El que va ser una necessitat del capitalisme nacional i internacional: recuperar en les seves pròpies mans el Poder polític, exercit per l'Exèrcit, en un estat d'excepció, durant el franquisme, va ser presentat com una victòria del poble. Tota la resta va ser una farsa, un muntatge hàbilment entreteixit, representada en un ambient festiu.

Hem arribat a l'actual situació de "fracàs de tot el sistema" creat des de finals del franquisme perquè la "Transició" va ser una farsa muntada per la mateixa dreta, el capitalisme i un sector de l'Església, associada als interessos estratègics nord-americans, per sortir d'un Dictadura esgotada, col · lapsada i la caiguda hauria pogut crear una mobilització social radical amb conseqüències més radicals i republicanes. Com va passar a Portugal i Grècia, en el mateix temps.

L'Espanya constitucional va deixar intacte els interessos dels franquistes i els seus aliats. No va tocar ni un de sol. Tota l'avantatge va ser per la dreta política i econòmica, nacional i internacional, que prenc el Poder polític, exercit per l'Exèrcit, en les seves pròpies mans. La Constitució protegeix l'explotació capitalista i tot i que reconeix els drets fonamentals i socials els deixa legalment desprotegits - i per tant la seva legalitat és inconstitucional-davant la gola de la propietat privada dels mitjans de producció.

La propietat pública, ensenyament, educació, empreses, infraestructures ... està sent desmantellada en benefici de la propietat privada. Tot i ser aquest un altre gest inconstitucional. La propietat privada de les necessitats bàsiques de cada ciutadà, està sent reduïda i milions de ciutadans estan sent desposseïts d'aquest dret. L'estructura i el fonament ideològic del concepte de l'Estat nacional espanyol s'estan esquerdant.

L'Església i els franquistes, tots ells reagrupats orgànicament entorn del Partit Popular i ideològicament al voltant de l'Església, havia tolerat més que donat suport a la transició, el sistema democràtic, tot i protegir la propietat privada dels mitjans de producció i el sistema de dominació i explotació capitalista, mai han acceptat. Estaven esperant l'oportunitat de desfer-se d'aquesta democràcia amb Estat de benestar i llibertats individuals que tant menyspreen. Pel que estan aprofitant la crisi econòmica i la desintegració de l'Estat per mostrar el seu autèntic rostre nacional-catòlic.

La crisi econòmica ha plantejat una crisi fonamental de l'Estat. Ara estan tractant de substituir la democràcia per una forma emmascarada d'autoritarisme moral i de darwinisme social. La dreta, amb la seva política econòmica i moral, està provocant l'autodestrucció de l'Estat democràtic. Tota la dreta europea, amb el consens de les socialdemocràcies, està provocant l'autodestrucció de l'Estat de benestar i de les llibertats individuals. Han llançat un frontal i profund atac generalitzat contra l'Estat de benestar.

Privatitzant el benestar social, el triomf del liberalisme econòmic serà absolut. La misèria de milers de persones passarà a formar part del paisatge. La supervivència del més fort, el darwinisme social, substituirà a l'Estat de benestar al crit de Enriquiu, no sigueu estúpids! ¡Empobreceos i entrareu pas al Regne del cel! Feliços els pobres perquè d'ells serà el Regne del cel! Criden entusiasmats els rics. Amb aquests valors s'ha construït el missatge de salvació nacional en què es fonamenta la política econòmica de Rajoy, de la dreta i del clergat.

Com a conseqüència d'aquesta envestida reaccionària contra les llibertats i contra l'Estat de benestar, la transició ha fracassat. El consens ha estat substituït pel revengisme nacional-clerical. Callar és sotmetre. Les dues Espanyes, renascudes sobre les cendres del fracàs de la transició, reapareixen a l'escenari. Què fer? A aquesta pregunta estan responent els moviments socials des dels seus mobilitzacions parcials. Ara, les esquerres a l'esquerra del PSOE han de donar una resposta.

La fragmentació del moviment social en moviments socials, nascuts de les seves pròpies reivindicacions parcials, no té cap possibilitat d'assolir els seus objectius perquè, aïllats de la dinàmica general, són, en si mateixos, organitzativa, ideològica, política i socialment febles. El seu èxit dependrà que, sense perdre la seva identitat i dirigits pels seus propis representants, s'integrin en la dinàmica comuna, juntament amb els altres moviments, en els quals s'han d'integrar les forces polítiques de l'esquerra existent, partits i sindicats. La unitat en la coordinació, en els objectius i en una ideologia anticapitalista comú serà la seva força. Des de dins i des de fora del Parlament.

No només incorporant aquests moviments, perifèrics al Poder, en els seus programes sinó participant-hi, contribuint a la seva coordinació i donant-los una orientació ideològicament alternativa de contingut definidament anticapitalista. Simplement protegint, consolidant i ampliant l'Estat de benestar i les llibertats individuals. De les que formen part les llibertats morals i de consciència. Llibertat de la qual les esquerres solen oblidar. Com fer-ho en la situació política actual en què la lluita de classes ha creat l'escenari?

Sobre aquest escenari s'aniran desenvolupant les pròximes eleccions. La il · lusió, no el misticisme fantàstic, forma part del motor dinamitzador de la mobilització de tots els ciutadans en la defensa dels seus drets i protecció de les seves conquestes personals, participant en els processos electorals. Al final dels quals estaran les generals o legislatives, procés en la dinàmica s'ha d'inserir el moviment d'autodeterminació català. Com a impulsor i com a model de relacions polítiques dins i contra l'Estat de la dreta.

Aconseguir un resultat favorable a les posicions dels moviments socials i governar des de fora del poder serà la clau per a rectificar el rumb contrarevolucionari de la política de dretes. Com? Sembla inevitable la resposta: coordinant tots els moviments socials i polítics contra l'envestida neoliberal, en una mena d'aliança electoral estratègica que posi el control del poder en mans d'aquest moviment estratègic electoral.

Darrers llibres publicats: La civilización pervertida o la Ética sadomasoquista cristiana; http://www.laicismo.org/detalle.php?pk=21071;

http://www.unidadcivicaporlarepublica.es/index.php/laicismo/estado-laico/7365-ila-civilizacion-pervertida-o-la-etica-sadomasoquista-cristiana; http://www.lacavernadeplaton.com/articulosbis/textscavern/civilizacion1213.pervertida.pdf;

 El mito de la transición política: Franco, D.Juan/El Rey y el PCE/ PSOE en la Guerra Fría; Clericalismo y Poder,

*Aquests llibres es poden baixar gratuïtament d'Internet. A youtube es poden veure vídeos d'aquest autor sobre: "Feminisme és llibertat", "La dona en els feliços anys vint" i exposicions d'art a "artelista.com"