L'ortodoxia neoliberal ha creat un paradigma cultural i ha deixat marca. Josep Fontana ho explica de forma magistral al seu darrer llibre "Por el bien del imperio", que és una nova obra mestra del savi que és aquest historiador de tradició marxista i hereu de Pierre Villar. La crisi actual va començar al darrer terç del segle XX, al 1973, punt de partida del desmantellament del contracte social segellat a l'Europa post-Segona Guerra Mundial. I en el terreny polític el tàndem Regan i Tatcher van lliurar un combat ideològic contra l'esquerra mundial i la van derrotar, posant així les bases ideològiques de l'ofensiva global del capital.
Mica en mica la criminalització del sector públic, afegit a l'enduriment de les condicions de vida laborals (noves reformes, supressió de subsidis i prestacions, més poder per a les empreses i menys pels treballadors/es), així com l'augment de les mesures repressives, es va anar normalitzant fins arribar a la primera dècada del segle XXI.
Un dels dogmes neoliberals per excel·lència són les privatitzacions de serveis públics, amb la clàssica excusa tòpica d'allò de l'eficiència del model privat o d'allò que el sector públic no sap gestionar bé o que els treballadors públics són ineficients. Amb el suport dels mitjans de comunicació i d'una legió d'opinadors a sou, s'ha anat erosionant la credibilitat dels serveis públics fins a laminar-los ideològicament i cultural. Així, en pocs anys els serveis públics han patit un procés bestial de destrucció, la qual cosa ha implicat pèrdua de drets laborals pels treballadors públics i pèrdua de serveis per als usuaris.
Davant d'aquest panorama, la CUP sempre ha defensat les remunicipalitzacions de serveis, i ara que serveis com la llum o l'aigua es tornen inaccessibles i donen beneficis a les empreses privades és un bon moment per continuar reivindicant-ho. A Girona hem presentat vàries mocions en aquest sentit, però més enllà d'això crec que hi ha d'haver un debat a fons sobre aquest tema. Caldria que qüestions bàsiques com l'aigua o l'electricitat es remunicipalitzessin de nou (a Berlín s'ha fet un referèndum) o que serveis com la neteja o la recollida de residus tornin a passar a mans municipals. O d'altres com el manteniment de la xarxa d'enllumenat.
Els serveis públics són part de l'espina dorsal del sistema democràtic, perquè permeten a la ciutadania accedir a serveis i a drets. Malgrat les directrius de la Troica i les lleis i decrets de l'estat, així com la pressió dels lobys privats, cal ara més que mai fer pressió en defensa de les municipalitzacions, pel bé de la democràcia i pel bé del futur del país.
