En una entrevista a El País Luis Roldán, que fou delegat del Govern espanyol a Navarra entre els anys 1982 i 1986 i director general de la Guàrdia Civil des de 1986 al 1993, i condemnat posteriorment a 31 anys de presó per corrupció, reconeix l'ús habitual de la tortura contra els detinguts per qüestions polítiques, i que anomena "terroristes."

"Algú creu que declaren el que declaren sense coaccions?"

A la pregunta sobre si existia la tortura durant l'etapa en què representava el Govern espanyol a Navarra, Luis Roldán respon que "si no som hipòcrites, un ha de entendre que si detens un senyor que ha matat 23 persones i l'interrogues i confessa, què és el que li ha fet confessar? Hi ha hagut cops, pressions físiques que no deixen empremta, però que pots entendre que es produeixen." Roldán ha reblat l'afirmació "Algú creu que declaren el que declaren sense coaccions?", que constata la pervivència de la tortura a les casernes de comissaries i casernes durant els governs del PSOE, anys en què Roldán va comandar el cos armat.

El digital basc Naiz.info es fa ressò d'aquesta entrevista, que suposa una declaració d'un alt comandament dels cossos armats sobre l'existència de la tortura denunciada durant dècades.

Una altra de les respostes de Roldán ha estat "Quantes vides s'han salvat per confessions de detinguts que han estat sotmesos a tortura?"

Roldán, cap de la Guardia Civil durant les detencions de 1992

Roldán va ser un els principals responsables de les detencions de l'Operació Garzón contra l'independentisme català, juntament amb Rafael Vera, Ferran Cardenal i Baltasar Garzón, la major part dels quals amb el temps han estat inhabilitats o processats per corrupció i terrorisme d'Estat.

En una entrevista a La Vanguardia de l'agost de 1992 Roldán negava l'existència de les tortures i atribuïa totes les lesions dels detinguts a autolesions. Afirmava que "...los detenidos de Terra Lliure son terroristas, no ángeles de la caridad." En aquella entrevista Roldán seguia les respostes de manual amb l'objectiu de silenciar les denúncies de tortura: es justificava amb l'argument que es tractava de delictes de "terrorisme" i no polítics, que els detinguts havien fet "relats literaris", que els cossos armats i la Justícia havien d'estar per sobre del temes polítics, que els detinguts havien tingut un seguiment mèdic amb informes, o que les declaracions de detinguts un cop alliberats no tenien validesa perquè eren diferents que les dels calabossos, etc.