Aquest mateix matí, al programa d’Ana Rosa Quintana a Telecinco, han dedicat una bona estona a criticar, no només l’acció de Fernàndez, sinó fins i tot la seva manera de vestir. Mentre, La Razón i ABC consideren que el diputat va “amenaçar” Rato –també El País, si bé no ho destaca en el titular- i El Mundo assegura a la seva portada que el banquer va patir un “linxament” al Parlament català.
A Catalunya les posicions són més matisades, però encara així El Periódico titula que “El representant de la CUP fa el gest de llançar-li una sandàlia a Rato”; El Punt Avui també hi veu una “amenaça”, i La Vanguardia, en la seva coneguda secció editorial El Semàfor, assegura que “va fer veure que li llençava”, encara que en el titular informatiu es precisa que només “li va ensenyar”. També els tertulians del programa Els Matins de TV3 s’han posat d’acord a rebutjar el gest de Fernàndez. A l’altra banda hi ha diaris com Vilaweb, RAC1 o l’Ara han simpatitzat més amb el diputat.
La majoria de les crítiques es basen en les formes esgrimides pel diputat, tot i que reconeguin que aquest tingui “tot el dret de critica amb duresa l’ex-president de Bankia”, per citar textualment l’expressió d’El Semàfor.
Però precisament, duresa ha estat el que ha mancat en la cobertura d’aquesta mateixos mitjans en les diferents actuacions de Rato. Per seguir amb el Grup Godó, el director de La Vanguardia, José Antich, va elogiar personalment la creació de Bankia i veia llavors “refet el puzle que en alguns moments ha tenallat una part del sector financer”. Només la seva dimissió com a president de l’entitat el maig del 2012 va generar algunes tímides crítiques, però que no s’han repetit durant el seu darrer fitxatge com a conseller del Banc Santander.
Tampoc la gestió de Bankia posterior a la marxa de Rato ha patit una cobertura massa crítica. Precisament, una filtració va revelar fa just un any la condonació o refinançament de crèdits per Bankia a diferents grups medìatics entre els que s’inclou PRISA, Vocento o Planeta.
A l’altra banda de la balança es troben les dificultats amb que s’ha informat de les conseqüències de les polítiques bancàries. Els desnonaments van ser considerats com el sisè tema més silenciat el 2010 per l’Anuari Mèdia.cat –quan ja se n’havien produït més de 100.000 només als Països Catalans- i no va ser fins a finals del 2011 quan va començar a parlar-se’n de forma rellevant. De manera similar amb el cas de les preferents, que a principis de 2012 només havia estat cobert per revistes especialitzades i diaris digitals, mentre els grans mitjans continuaven esquivant-lo.