Els fets del 6 d’Octubre

Escrit de Joaquim Vinyes i Espín com a testimoni vivencial del 6 d'Octubre de 1934, publicat a la revista Presència l'1 d'abril de 1980. Escrit des de l'Estat francès

06/10/2013 El fil roig
Forces de l'èxèrcit espanyol assaltant el local del CADCI Forces de l'èxèrcit espanyol assaltant el local del CADCI

 

Per completar el coneixement dels fets històrics del 6 d'octubre del 1934 a Barcelona, porto el meu testimoniatge:

La tarda del dia 6, els xicots del Partit Català Proletari, amb en Jaume Compte, s'havien reunit en el Centre de Dependents (CADCI de Barcelona). En Manuel Gonzàlez Alba, com a persona entesa, s'ocupava a demostrar el maneig dels fusells "Winchester" de què hom disposava. Arribat el vespre, en Compte va dir: “El que vulgui anar-se'n, pot fer-ho ara”. Dels presents, ningú no va marxar. Quan es va saber que els militars sortien al carrer, es tancà la porta del local i els companys, amb fusell, es distribuïren a dins. L'espera fou angoixosa. Quan trucaren a la porta amb uns cops forts, hom respongué amb una descàrrega dels fusells. Els moments van ser molt dramàtics. La resposta va ser el canoneig, fort i curt, contra l'edifici del CADCI. El combat va acabar així. Ningú no va intentar entrar.

Van haver-hi tres víctimes, que van ser transportades al Dispensari que es trobava en els soterranis. Jo, com a metge, els vaig assistir. En Jaume Compte era mort, sense ferides aparents, amb sang a la boca. Els companys l'abraçaven plorant. En Gonzàlez Alba i l'Amadeu Bardina presentaven ferides múltiples de metralla. Abans de morir, en Bardina no podia parlar i en Gonzàlez Alba digué: “Moro pels meus fills i per Catalunya”.

Els tres varen ser transportats cap a darrera del local, mentre arribaven els sorolls del combat a la Plaça de la República. L'Alba i en Bardina moriren. Els deixàrem i sortírem quan el nou dia començava.

Joaquim Vinyes i Espín

 

Joaquim Vinyes i Espín (Barcelona, 1909-1997) va ser un metge i militant comunista de jove. Membre del Partit Socialista Unifiat de Catalunya (PSUC). Exilitat el 1939, exercí la seva professió i és autor de diversos treballs sobre medicina. Durant l'exili abandonà el partit i propugnà el restabliment republicà com a condició de la democràcia i de les llibertats catalanes. Edità personalment el periòdic Veu de l'exili català i republicà. Va retornar molt tardanament del seu exili.