Una reflexió sobre la recerca al país
El debat sobre la qüestió nacional i el camí cap a l’exercici del dret a decidir, amb una possible consulta amb l’horitzó el 2014, ha centrat part de l’actualitat política els darrers mesos. I ho ha fet tot i els dubtes que alguns tenim sobre aquest procés pel que fa a la data concreta de la consulta, al caràcter vinculant de la mateixa (consulta o referèndum?) o sobre el contingut exacte de la pregunta que es vol fer al poble català. Qüestions gens menors.
Si més no val la pena destacar que aquest procés ha servit també per plantejar de manera oberta i seriosa altres debats igualment importants, que es podrien resumir en definir, en tots els sentits, el model de país que volem que esdevingui independent. La crisi econòmica i democràtica que estem vivint com a part integrant forçada de l’Estat Espanyol i de l’Europa del capital, amb les creixents retallades socials i pèrdua de drets fonamentals, ha de marcar necessàriament l’agenda política d’aquest procés cap a la independència. Mica en mica va quallant la idea que l’alliberament nacional hauria d’anar vinculat a una sèrie de canvis en el model socioeconòmic actual encaminats cap a un procés de transformació profund basat en la solidaritat, la igualtat i la justícia social. En aquest sentit s’ha parlat extensament del model educatiu, sanitari o del dret a l’habitatge i treball digne, pilars bàsics per garantir una societat justa i igualitària.
Volia aprofitar aquestes línies per posar sobre la taula un altre aspecte que al meu parer, segurament influït també per la meva dedicació professional, crec val la pena considerar: el model de recerca (investigació, desenvolupament, innovació-segons com l’anomeni el ministre/conseller de torn). La recerca si bé no és una necessitat primària bàsica com ho podria ser el dret a l’habitatge, l’educació o la sanitat si que juga un paper important en la consolidació d’alguns pilars de tota comunitat socialment avançada. Estem parlant evidentment de potenciar un model públic de recerca que repercuteixi sobre el conjunt de la societat i que l’abasteixi de coneixement, millores socials i impulsi el progrés. Malauradament la recerca està molt menystinguda a l’Estat Espanyol, i a Catalunya la situació no és gaire millor. Al País Valencià, per exemple, la política del totxo, de l’especulació constant per impulsar grans obres faraòniques (insostenibles sense una planificació coherent dels recursos i les necessitats del territori i la seva gent) i la corrupció ha enfonsat alguns projectes que estaven cridats a potenciar de manera important la recerca. Un dels casos més coneguts, tot i que mai se n’ha acabat de fer un excessiu ressò mediàtic, fou el tancament l’any 2011 de la gran majoria de línies d’investigació (totes elles consolidades i d’altíssim nivell científic) del centre d’investigació CIPF de la ciutat de València seguint criteris estrictament polítics i no pas científics o acadèmics (enllaços al final del text). Ara al CIPF tenim un edifici modern, però pràcticament buit. I de regal també tenim centenars de treballadors a l’atur, desenes d’estudiants en formació que veuen truncada la seva feina i les seves perspectives de futur. En definitiva el que ens queda al final no és més que la pèrdua de tot aquest potencial que ben vehiculat podria estar al servei del conjunt de la societat i que, amb aquestes polítiques retrògrades, de cop i volta s’esvaeix i es dilueix com si mai hagués existit. I tot això sense entrar a valorar la gestió dels recursos econòmics i els tractes de favor.
I aquest és precisament el problema de base. El sistema capitalista, avalat pels que ens governen i els seus interessos particulars, considera la recerca pública (i també l’educació, la sanitat, les pensions, els drets laborals...) una despesa i no pas una inversió de futur al servei de la comunitat. En el camí cap a l’estat propi tenim de nou l’oportunitat i el deure de potenciar un model públic de recerca potent, pel poble i que garanteixi el coneixement i el progrés. Un model de tothom i per a tothom.
http://www.publico.es/407574/el-centro-principe-felipe-cierra-14-lineas-de-investigacion
CIPF: abreviat Centre d’Investigació Príncipe Felipe