Partit de tornada. S’ha de reconèixer que el resultat de l’anada feia complicada la remuntada dels espanyolistes. No els ha estat possible. Ni han remuntat ni s’hi han apropat. Ni tan sols hi ha hagut eliminatòria. Han preferit fer una senzilla trobada anual de perifeixistes. Una espècie d’aplec de friquis amb ganes d’anar-se’n a dinar d’hora.

L’11s2013 van perdre per golejada i el 12o2013 hi han tornat. Res a dir. Perdre contra un equipàs pot passar perquè no sempre es pot guanyar però fer el ridícul deu doldre molt. I els espanyolistes han fet el ridícul més estrepitós. Que ni hagin hagut de tallar el trànsit de la plaça de Catalunya ja parla ben a les clares de quants eren. No cal ni perdre el temps comptant. Que una cosa és la Champions i una altra el futbol amateur. I l’espanyolisme a Catalunya ha baixat de categoria.

Per cert, m’han dit que van veure, camuflats entre la gent, dos personatges sospitosos, un era calb i l’altre tenia el nas vermell. Un mandril els vigilava de prop. No m’ho crec però no se sap mai. Passen coses molt rares darrerament.

Una cosa curiosa. Ja ho vaig observar l’any passat. Aquest aplec reuneix en un mateix espai empresaris de Pedralbes, amb els seus sueters de marca lligats al coll, amb ninis de la perifèria metropolitana lluint samarretes de la “roja”. Els deixaran entrar amb ells la resta de dies al Círculo Ecuestre o al Real Club de Polo? Ho haurien de provar però no ho crec. Ho veieu com passen coses rares?

En tot cas la jornada l’han tancat amb un fracàs històric. Uns pocs milers d’histèrics, tristos i amb cara d’enfadats cridant contra la majoria social del país. Ni les ajudes en forma d’autocars plens de connnacionals vinguts de l’Espanya negra han pogut maquillar la caqueta. I és que no són societat. No hi vaig veure ni castellers, ni geganters, ni diables, ni grallers, ni bastoners, ni AMPAs d’escola, ni colles sardanistes, ni agrupaments escoltes. Només tenen estat: exèrcit i BOE i quan els fallen no són ningú.

Però no tot és dolent, el 12 d’octubre d’enguany ha estat un gran dia per a mi. Potser pensareu que ho dic pel fracàs de la concentració dels espanyolistes. No del tot. M’explico. Fa anys vaig llegir el llibre “Així parlà Zaratustra” de Friedrich Nietzche i no vaig entendre res de res. He arrossegat la meva frustració durant molt de temps però aquest 12 d’octubre, en canvi, he entès el concepte filosòfic de “mayoria silenciosa”. Només calia fer treball de camp a la plaça de Catalunya. I tot gràcies al PP, a C’s i a més d’un i de dos del PSC que va aprofitar que el Navarro els havia donat llibertat per anar-hi.

Ja em direu quan surt el DVD del 12 d’octubre. Estic delerós de veure’l.