La demostració de força que ha representat la Via Catalana per la Independència no ha deixat indiferent a ningú. Més enllà dels intents de la brunete mediàtica per minimitzar la mobilització entre el Pertús i Alcanar, els principals rotatius del planeta s’han fet ressò d’una jornada que definitivament ha situat el plet català en l’agenda política global. L’endemà de la Diada, la dreta malda perquè el procés acontenti les elits econòmiques mentre els moviments rupturistes aspiren a introduir-hi l’objectiu de trencar amb el model liberal que ha dominat el període autonòmic.
Al cap de vint-i-quatre hores de la Diada, The Financial Times obria la pàgina d’‘Europa’ amb la crònica “Linking hands, catalans press case for secession”, de la qual destaca la voluntat expressada pel poble català a ser consultat si desitja constituir-se en un Estat independent d’Espanya. Abans de recordar el caràcter cívic i pacífic de la convocatòria, el portal nord-americà precisa que Artur Mas estudia exhaurir la legislatura atesa la dificultat que l’Executiu espanyol autoritzi la celebració d’un referèndum el 2014.
Malgrat el ritme imposat per la societat civil, que exigeix anar a les urnes l’any vinent, The Financial Times insinua l’intent del govern català per gestionar el procés d’acord amb els seus interessos i la conjuntura de cada moment. En aquesta línia, el web d’intel·ligència geopolítica i previsió estratègica econòmica, política i militar Stratfort, vinculat a la CIA, dóna per fet que el president català allargarà el màxim el seu mandat per tal de negociar amb Mariano Rajoy una millora del finançament de Catalunya, aparcant així l’objectiu de l’Estat propi.
Surfejant en la bombolla política
Les principals forces parlamentàries, doncs, es mantenen instal·lades en el tacticisme i el curt-terminisme. S’acosten les eleccions europees i veuen com l’onada sobiranista ha començat a esquerdar la unitat dels seus diferents corrents interns. És el cas del PSC i CiU, els quals observen com la Via Catalana ha obert una profunda esquerda entre els sectors sobiranista i l’unionista, representat respectivament per Carme Chacón i Duran i Lleida, que han passat la Diada a Miami i Panamà.
A hores d’ara, les enquestes auguren als grans partits sorgits de la Transició un important daltabaix electoral davant la incapacitat de respondre al clam expressat a les últimes dues Diades Nacionals. Menys castigats en sortirien ERC i ICV, que en l’actual tessitura, intenten resituar el seu discurs socialdemòcrata, conscients del creixent moviment ciutadà que, a més d’alliberar-se d’Espanya, reclama també alliberar-nos de les receptes econòmiques que la troica imposa als països del sud europeu. D’altra banda, des de l’espanyolisme, tant PP com Ciutadans busquen atraure la “majoria silenciosa” que, segons diuen, volen mantenir Catalunya dins de l’Estat, pel qual han apujat el llistó amb un discurs bel·ligerant i populista.
Via Fora, que tot està per fer!
Una part de l’esclat sobiranista ve impregnat pels sectors que han afegit a la independència l’aposta per un nou model social. A la llibertat política hi vinculen la superació del sistema capitalista que ha sostingut l’Espanya autonòmica, davant el qual plantegen el reagrupament de forces rupturistes amb l’objectiu de canviar l’actual correlació de forces. En aquesta lògica treballa l’Esquerra Independentista, amb la CUP com a instrument polític, i els col·lectius anticapitalistes agrupats al si de Procés Constituent, que amb l’encerclament de La Caixa en la Diada, també aspira a defensar la sobirania com a mitjà per trencar amb el domini de la banca i altres organismes responsables de l’actual deriva neoliberal.
Aquests espais, alimentats per les acampades del 15-M i altres expressions sorgides davant la crisi els últims anys, aspiren a influir en el procés sobiranista perquè no sigui tutelat per la dreta i inclogui la demanada d’un nou marc econòmic i polític per Catalunya. Els pròxims mesos seran claus per veure si s’arrengleren per canviar l’actual correlació de forces i abanderar el canvi d’estructures que reclamen per a un eventual Estat català.