Alguns participants van cridar "No podem estirar els braços" per la densitat de gent que formava la cadena, malgrat que Sants-Montjuïc per la Independència (SMxI) havia previst l'assistència d'un màxim d'un miler de persones es van superar de llarg les previsions. El to de tot l'assaig ha estat festiu, amb gegants, tabalers, cants, i reivindicatiu, amb lemes independentistes a la plaça i a la carretera. Aquest acte cívic va culminar la setmana de Festa Major a Sants.

Les persones assistents a l'acte previ es van distribuir en sis trams abans de sortir del punt inicial, la plaça Bonet i Muixí, al costat de les Cotxeres de Sants. Els sis trams simulaven els sis trams de què es faran responsable Sants-Montjuïc per la Independència l'Onze de Setembre. A partir de les vuit es van tallar els dos carrils de muntanya de la carretera de Sants, i a les 20.14h la gent es va agafar de les mans, fins a les 20.30 h, quan es va tancar l'acte amb el Cant dels Segadors. La megafonia, les comunicacions, els talls de carrers, la distribució de la gent a cada tram van funcionar sense incidències, amb moltes persones del barri i passejants que s'unien espontàniament a la cadena, i molts clàxons dels cotxes que circulaven en sentit contrari.

 Pancartes de Salses a Guardamar

L'acte previ, a la plaça Bonet i Muixí, al costat de les Cotxeres de Sants, va comptar amb la presència de Núria Feliu i Vicent Partal.  També es van presentar les sis llargues pancartes que els voluntaris han preparat les darreres setmanes per a l'Onze de Setembre, amb els lemes "Fem història", "2014 independència", "Nosaltres som el somni", "Fem via cap a la independència", "Catalonia, new state in Europe" i "De Fraga a Maó i de Salses a Guardamar".

M. del Carme Planas, de Sants-Montjuïc per la Independència (SMxI) va exposar que "Tindrem el goig que la Via Catalana cap a la Independència passarà per la nostra carretera de Sants, i de fer-nos càrrec dels sis trams que hi ha del carrer Lleida fins a Collblanc."

El País Valencià, present a l'assaig de Sants

Vicent Partal va explicar que a Vinaròs, al començament de la cadena que es formarà al País Valencià, hi haurà els pares de Guillem Agulló, el jove independentista de Burjassot assassinat el 1993, fa ara 20 anys, i a l'extrem de la Via Catalana al Principat hi haurà l'economista Germà Bel, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Partal va assenylar que se sentia "impressionat per la capacitat organitzativa de la gent". També va explicar com va viure en persona la Via Bàltica, i en concret, com a Estònia, la cadena va començar girant l'esquena a l'edifici del Soviet Suprem, recordant que havia estat el pacte Molotov-Ribbentrop el que havia portat a l'ocupació russa de les repúbliques de Letònia, Lituània i Estònia durant gairebé cinc dècades. I que per calmar la situació, el règim pro-soviètic va optar per posar la bandera d'Estònia a l'edifici, cosa que no va servir de res. Aquella cadena va marcar el final de l'ocupació russa.

En aquest sentit Partal va exposar que el paral·lelisme de la Via Catalana cap a la Independència amb la Via Bàltica és incontestable. "L'Onze de Setembre de 2012 li vam dir al món que ja n'hi havia prou. I ara sento vertigen quan recordo que, fa 12 mesos, parlàvem del pacte fiscal. L'any passat vam votar amb els peus. Aquest any hem de votar amb les mans. El gest és definitiu. Volem votar. Volem convèncer els nostres conciutadans que necessitem la independència. Hem de convèncer a tothom.". 

Núria Feliu "Els catalans fa 500 anys que fem l'imbècil. Hem de deixar de ser catalans?"

Núria Feliu va arrencar el seu recital, molt emotiu, amb un "Sóc jo per Catalunya lliure", i amb un text punyent de Joan Sales, com un lema: "Els catalans fa 500 anys que fem l'imbècil. "Hem de deixar de ser catalans? No, hem de deixar de ser imbècils." En una intervenció ràpida i enèrgica va anat enllaçant cançons com el Cant de la Senyera, amb poemes, d'Apel·les Mestres, Josep Miquel Servià i Salvador Espriu, "El meu poble i jo", amb una gran participació del públic, que va cantar i la van acompanyar en la recitació dels poemes.

Joan Mollà, coordinador de Sants-Montjuïc per la Independència, va donar les gràcies a Núria Feliu i a Vicent Partal, així com a tots els voluntaris, a la implicació del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostrafrancs i la Bordeta, al Consell de Districte pel seu suport en la gestió del tall de trànsit, en un dia complicat pels actes de la Festa Major. Va recordar que Sants proposava un assaig general d'una Diada que serà històrica. "Som un graó més amunt que l'any passat, uns dels darrers graons de l'escala que ens porta a la plenitud."