La presentació ahir a Barcelona del documental LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada al Museu d’Història de Catalunya va comptar amb la participació persones vinculades a la trajectòria d'aquest lluitador independentista, i van recordar el vessant polític, l’activisme cultural, associatiu i humà de Josep de Calassanç Serra i Puig "Cala".

Divendres, un dia abans, aquesta presentació es va realitzar al Cinema el Castellet de Perpinyà, amb una important assistència de persones pròximes al "Cala" i del món cultural i del moviment catalanista nord-català.

L'acte va estar amenitzat amb música de Marcel Casellas, que també és autor de l'acompanyament musical del documental "Llavors de llibertat"; per Carles Belda i per Núria Agulló, que van dedicar unes lletres fetes especialment per aquest homenatge. En tancar l'acte Agulló va entonar una versió de la Muixeranga candada en forma d'albà, que va anar seguida del cant d'El Segadors.

L'acte va repassar la lluita de la generació que va desplegar l'independentisme català amb la creació del PSAN, el PSAN-P, IPC, els CSPC i Terra Lliure.

L'acte va ser presentat per Laura Alegre, exmilitant de Maulets i membre de la CUP de Sant Cugat. I hi van intervenir persones pròximes al "Cala" com Pep Ribas, de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Pere-Iu Baron, veterà independentista nord-català, i Dolors Serra, parella de Josep de Calassanç Serra "Cala". David Andreu i Josep Sabaté, productors del documental, van intervenir en el torn final per explicar els motius del contigut d'aquest treball i com s'havia realitzat.

"Llavors de llibertat. Cala i la generació oblidada"

La projecció del documental realitzat per David Andreu i Josep Sabaté, l'endemà que s'hagués presentat públicament a Perpinyà, va captivar l'atenció dels assistents des de la primera escena fins al final. Uns 60 minuts que es van fer molt curts, tot i la densitat d'informació que es donava.

El reportage ens apropa al naixement de l'independentisme modern amb el PSAN, i explica els motius de l'evolució política des del FNC, amb l'assumpció de la territorialitat de la nació completa i de la lluita de classes, així com l'aparició de l'estel vermell. Una evolució produïda en un contex de la fi del franquisme i on un PSUC hegemònic comença a aigualir-se en la seva lluita per preparar la reforma. El vídeo presenta en Cala i tota una generació que posen els fonaments de la nova estratègia a l'entorn del que seria més tard el PSAN-provisional d'enfrontament a la reforma política i desplegament de l'estratègia independentista.

El documental exposa moments cabdals d'aquesta generació com ara la carta de Brest, que va posar en comú la solidaritat dels pobles oprimits a l'Europa Occidental que lluitaven pel seu alliberament. Una solidaritat que es plasmaria en l'ajut als independentistes bascos en la seva fugida pels Pirineus per evitar la repressió, una pràctica que enllaçaria més tard amb en el naixement de l'estratègia armada al nostre país. També la creació del Comitè Català Contra la Constitució Espanyola, que va començar a perfilar la resposta de l'independentisme amb el naixement d'Independentistes dels Països Catalans (IPC) amb persones del sud que s'uneixen amb les del nord de l'Albera en l'Organitazació Socialista d'Alliberament (OSAN), i paral·lament el naixement de Terra Lliure (TL). En el documental s'argumenta la necessitat de l'estratègia armada en aquells moments en què la constitució monàrquica amb l'autonomisme barra el pas als anhels de llibertat les classes populars catalanes.

Així mateix, es fa una repassada a com l'independentisme aplega les lluites obreres i es posa com a exemple el cas de Roca de Viladecans. Treballadors de l'empresa van participar al Fossar de les Moreres l'11-S de l'any 1981, un dels actes més multitudinaris des de la implantantació de la constitució.

El documental inclou la critica de l'independentisme català a l'actuació d'ETA als Països Catalans, i molt especialment l'acció d'Hipercor, després del suport que es va donar des del país a la campanya d'HB de les eleccions europrees.

S'explica com a partir de les morts dels primers militants de Terra Lliure, en Cala ha de travessar l'Albera, moment en què es reivindica el paper de refugiat i no d'exiliat. També es parla de les tensions al si de l'organització armada que donaria pas a la seva expulsió. Però també es deixar clar que ni la repressió i les tensions fan defallir en la lluita. 

Arribata a aquest punt, en Cala, lluny d’abandonar la lluita, s’involucra en diverses iniciatives culturals que amb el temps han esdevingut pilars bàsics per al teixit social i polític nord-català amb projecció nacional, com Aire Nou de Bao o Arrels. 

Amb la Coordinadora d'Associacions de la Llengua (CAL), i de la mà del patriota homenatjat, la Catalunya Nord participa amb el Correllengua i es recupera la commemoració del 7 de Novembre, data en què es va signar el Tractat dels Pirineus. Més tard, contitueix l'embrió de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) al nord l'Albera que esdevendria "Catalunya Nord per la Independència".

L'acte es va tancar amb l'actuació de Núria Agulló recordant tant en Marinu com en Cala i va sonar la Muixeranga i els Segadors.

Persones entrevistades al documental

El documental Llavors de llibertat va començar-se a gravar la primavera del 2012. Durant aquest any de gravacions i entrevistes, al nord i al sud de l’Albera, els autors han fet un recorregut de la mà d’algunes de les persones amb qui en Cala va compartir la vida i la lluita: Blanca Serra, Eva Serra, Dolors Serra, Carme Travesset ‘la Petita’, Josep Vidal ‘el Marinu’, Pere Iu Baron, Marcel Casellas, Aleix Renyé, August Gil Matamala, Pere Manzanares i Hervé Pi.

El març de 2012, mesos després de la mort de Josep de Calassanç Serra i Puig "Cala", va començar a caminar la ‘Comissió Homenatge Cala’, amb la intenció d’organitzar diferents actes d’homenatge. Aquesta comissió està formada per Aire Nou de Bao, Arrels Casal de Perpinyà, Catalunya Nord per la Independència (ANC), La Llibreria, CAL, Alerta Solidària, Llibertat.cat, Centre de Documentació Maria Mercè Marçal i la Xarxa d'entitats cíviques i culturals dels Països Catalans. El documental Llavors de llibertat és un dels seus principals projectes.